(Barcelona, 1922 – ? )
Escriptor. Ha publicat els reculls de contes La jungla del seny (1964) i Operació gat per llebre (1966).
Bigorra i Rius, Rafael
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1922
Barraquer i Roviralta, Gaietà
(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)
Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.
Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).
Monsalvatje i Fossas, Josep
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Figueres, Alt Empordà, 14 gener 1937)
Col·leccionista. Germà de Francesc.
Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.
Un altre germà seu fou Jordi Monsalvatje i Fossas (Olot, Garrotxa, 1872 – Figueres, Alt Empordà, 1922) Banquer. Inicià el 1904 la seva col·lecció d’ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.
Minerva, Col·lecció
(Catalunya, 1915 – 1922)
Col·lecció popular dels coneixements indispensables.
Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers.
Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.
Milà i Pi, Josep Maria
(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)
Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.
Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (octubre 1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.
Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.
El seu germà fou:
Pere Milà i Pi (Barcelona, 1838 – 1880) Industrial.
Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.
Fou el pare de Pere Milà i Camps.
Maranges i Valls, Isabel de
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 24 juliol 1922)
Religiosa. Fundadora, amb F.X. Butinyà, de l’orde de les josefines. En fou superiora general (1898-1912).
Per dificultats internes de la fundació en sortí el 1913. Va ésser rehabilitada el 1963.
Malla i Call, Ramon
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 4 setembre 1922 – Lleida, 18 abril 2014)
Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1948 i l’episcopal el 1968.
En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó.
Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l’estat espanyol, que l’obligava a tornar a l’Aragó més d’un centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida.
Lucha Social -Lleida-
(Lleida, setembre 1919 – octubre 1922)
Setmanari sindical. De la tendència procomunista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya.
Redactat per Pere Bonet i Joaquim Maurín i amb col·laboracions de Víctor Colomer, Andreu Nin, David Rey, etc.
Defensà el corrent favorable a la Revolució russa i a la III Internacional, i fou el primer òrgan d’expressió partidari del comunisme soviètic que es publicà a Catalunya.
Amb el mateix títol sortí, el febrer de 1934, com a publicació mensual del Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, del Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Lloret i Massaguer, Isidre
(Barcelona, 1880 – 1922)
Advocat. Fou funcionari de l’ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal.
Dirigí l’Escola d’Administració Local de la Mancomunitat i intervingué en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya.
Organitzador, des del 1915, de les Setmanes Municipals, publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal.
Llobera i Ramon, Josep
(Barcelona, 22 novembre 1922 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15 desembre 2011)
Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d’estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector.
El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae.
El 1967 li fou concedit el premi Fundació Gaietà Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l’anterior, acompanyat d’una Clave de ejercicios, publicat el mateix any.
Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Òmnium Cultural.
Dades dels Països Catalans 