(Catalunya, 1922 – 1923)
Organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes.
La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.
(Figueres, Alt Empordà, 1837 – 5 febrer 1922)
Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d’organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec.
Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent.
Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.
(Reus, Baix Camp, 18 març 1922 – Barcelona, 15 febrer 2005)
Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l’Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80).
President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Codirector de “Progresos de terapéutica”, ha publicat Les drogues (1976).
(València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 15 setembre 1922)
Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d’Astronomie.
Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l’atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar.
Col·laborador de l’Acadèmia de Ciències de París i dels “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural”.
Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.
(Catalunya, 1922 – 1939)
Laboratori de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.
Tenia cinc seccions: Laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil.
Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç.
(Catalunya, 1916 – 1922)
Junta d’oficials i caps, amb exclusió dels generals. L’any 1917 ja eren d’àmbit estatal.
Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.
Oficialment dissolta i empresonada al castell de Montjuïc (26 maig 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l’exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2 juny) i finalment a dimitir (9 juny).
Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l’Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l’autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d’estat de Primo de Rivera.
(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)
Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.
Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.
A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).
(Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Equador, 1922 ?)
Religiós agustinià i missioner. Format al seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona.
Visqué molt de temps a l’Equador, on fou comissari general de Quito.
Publicà Historia del hombre primitivo (1893) i Sobre el uso del verbo en el Ecuador (1898).
(Catalunya, 1922 – 1934)
Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.
En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.
És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.
La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.
L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.
(Barcelona, 1922 – 1924)
Nom donat a un grup d’obrers reunits entorn del periòdic “La Batalla”, encapçalats per Joaquim Maurín.
Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT.
Però el 1924 s’inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.
Dades dels Països Catalans 