(Elna, Rosselló, 15 octubre 1914 – Montesquiu d’Albera, Rosselló, 27 setembre 1981)
Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó.
És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).
(Palma de Mallorca, 1866 – 1914)
Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina. L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària.
Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment del Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.
(Lima, Perú, 4 octubre 1914 – Perpinyà, 23 gener 2006)
Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d’economia política. Fou agregat de l’ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l’Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades.
Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló.
És autor d’un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Barcelona, 3 desembre 1914 – 2007)
Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir.
Com a pintor s’ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)
Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)
Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).
Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).
Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.
(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)
Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.
Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.
Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.
Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).
(Reus, Baix Camp, 5 novembre 1914 – Bata, Guinea Equatorial, 29 octubre 1983)
Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa.
Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida.
Residia a l’estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l’infant). Guanyà el premi Àfrica d’escultura.
(Vic, Osona, 1914 – 1931)
Publicació trimestral creada per Jaume Collell.
Continuació de la “Gazeta Vigatana” (1904-05) i la “Gazeta Montanyesa” (1905-14).
Féu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que acabà acceptant-les.
Dades dels Països Catalans 