(València, 29 juliol 1914 – 19 juliol 1995)
Escriptora, coneguda per Beatriu Civera.
Les seves obres (novel·les i narracions) descriuen el costumisme valencià i la vida quotidiana: Entre el cel i la terra (1956), Una dona com una altra (1961) i Vides alienes (1975), premi Víctor Català.
(València, 24 maig 1914 – Madrid, 13 març 1984)
Director cinematogràfic. Fill de Lluís Lúcia i Lúcia. S’inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció.
Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc.
(Alcoi, Alcoià, 20 novembre 1850 – 23 març 1914)
Pintor i dibuixant. Fill de Francesc Laporta i Tort. Fou un gran pintor d’atmosferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d’interiors d’esglésies.
Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l’Escola de Llotja, a Barcelona.
(Alcoi, Alcoià, 1814 – 1914)
Paperaire. Investigà per perfeccionar la indústria del paper de fumar establerta a Alcoi. El 1860 descobrí el tractament de càrrega mineral que permet al paper de fer una cendra blanca.
Fou el pare de Francesc Laporta i Valor.
(Perpinyà, setembre 1896 – 14 setembre 1914)
Periòdic. Propugnà la descentralització de França i defensà les arrels catalanes del Rosselló.
Dirigit per Josep Payret, informà del moviment comercial, marítim i cultural.
Dedicà una especial atenció a la llengua catalana.
(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)
Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.
També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).
(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)
Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.
Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.
(Tuïr, Rosselló, 12 febrer 1914 – París, França, 10 desembre 1993)
Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969.
Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d’Europa, d’Amèrica i a Tòquio.
La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l’esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria.
(Palma de Mallorca, 1914 – 1923)
Setmanari bilingüe i humorístic.
(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)
Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.
S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.
Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.
Dades dels Països Catalans 