Arxiu d'etiquetes: 1914

Jordà i Cerdà, Francesc

(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)

Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.

També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).

Isern i Marcó, Damià

(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)

Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.

Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.

Gili, Marcel

(Tuïr, Rosselló, 12 febrer 1914 – París, França, 10 desembre 1993)

Pintor i escultor, de família vigatana. Alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol. Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges (1950-68) i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969.

Fou un dels fundadors del Salon de Mai. Ha exposat a moltes ciutats d’Europa, d’Amèrica i a Tòquio.

La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida. Entre les seves escultures, les gangues diuen l’esforç dels éssers per alliberar-se de la matèria.

Gallet, Es

(Palma de Mallorca, 1914 – 1923)

Setmanari bilingüe i humorístic.

Foment de Civisme

(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)

Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.

S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.

Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.

Ferreres i Ciurana, Rafael

(València, 1914 – 28 desembre 1981)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.

A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).

Espasa i Signes, Josep

(Dénia, Marina Alta, 9 gener 1914 – 23 març 1980)

Eclesiàstic. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1937), fou, des del 1950, canonge de la catedral de València i ha estat rector (1945-70) del Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva, institució que renovà tant en l’aspecte material (edificacions, economia, etc) com en el docent.

Delegat diocesà d’ecumenisme, és fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València. Considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del Concili Vaticà II.

Ha publicat Falsejaments i (1969), i féu de redactor religiós del setmanari “La Marina”, d’Alacant.

Dualde i Serrano, Manuel

(Burjassot, Horta, 16 juny 1914 – València, 9 gener 1955)

Historiador i llicenciat en dret. Membre de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l’Escola d’Estudis Medievals, a l’Institut d’Estudis Històrics, etc).

Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948).

Donnezan, Albert

(Perpinyà, 14 octubre 1846 – 1 maig 1914)

Metge i investigador. Director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14).

Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo Perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences (1894).

Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises

(Perpinyà, 1914)

Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.

Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n’indica la procedència.

Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.