(Marsella, França, 1888 – el Marne, França, 1914)
Atleta especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial.
A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin.
(Elna, Rosselló, 15 octubre 1914 – Montesquiu d’Albera, Rosselló, 27 setembre 1981)
Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó.
És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).
(Palma de Mallorca, 1866 – 1914)
Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina. L’any 1887 fundà el diari “La Almudaina” i s’encarregà de la seva secció literària.
Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment del Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.
(Lima, Perú, 4 octubre 1914 – Perpinyà, 23 gener 2006)
Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d’economia política. Fou agregat de l’ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l’Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades.
Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló.
És autor d’un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació.
(Barcelona, 12 febrer 1914 – 1986)
Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).
(Barcelona, 14 agost 1914 – 15 març 1996)
Compositor. És autor de sardanes, entre les que destaquen Cambrils, Oidà, És la mare i Fruit d’il·lusió.
(Granada, Andalusia, 27 octubre 1914 – Barcelona, 23 desembre 1991)
Pintor. Als anys 1940 s’instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s’instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting.
Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Barcelona, 3 desembre 1914 – 2007)
Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir.
Com a pintor s’ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)
Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 