(Granada, Andalusia, 27 octubre 1914 – Barcelona, 23 desembre 1991)
Pintor. Als anys 1940 s’instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s’instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting.
Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Barcelona, 3 desembre 1914 – 2007)
Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir.
Com a pintor s’ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)
Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)
Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).
Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).
Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)
Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.
Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).
(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)
Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.
Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.
Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.
(Lleida, 1872 – Barcelona, 9 maig 1914)
Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06).
Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l’aplicació d’aquestes a la navegació.
(El Pedroso, Andalusia, 31 desembre 1914 – Barcelona, 11 maig 2003)
Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l’Editorial Tartessos, germen de l’Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món.
El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català.
Fou el pare de Fernando i de Josep Manuel Lara i Bosch.
(Toloriu, Alt Urgell, 1914 – 1994)
Músic. Conegut amb el sobrenom del comare de Toloriu.
Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable (rumba, pericón, havanera, vals, pasdoble, etc) que aprenia de les orquestres de l’època i readaptava amb un segell propi.
L’any 1993, el Festival Tradicionàrius li féu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare, que durant un temps obrí i tancà la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel.
Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.
Dades dels Països Catalans 