(Figueres, Alt Empordà, 1824 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1905)
Guitarrista i escriptor. Germà de Bonaventura. Féu llarga estada a París, on oferí diversos concerts. En tornà en 1865. Visqué a Tortosa amb el seu germà.
Traduí amb Víctor Balaguer la novel·la Los desposados de la muerte, sobre original del vescomte d’Arlincourt. Escriví en castellà algunes obres teatrals.
Viatjà a Cuba i als Estats Units, i el 1852 arribà a Mèxic, on s’establí.
(Barcelona, 3 agost 1840 – 2 novembre 1905)
Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista “La Renaixença”. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Entre les seves obres, a part el gran nombre d’articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l’Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d’Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner.
Afiliat al partit conservador, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1875-77).
(Barcelona, 11 juny 1861 – Madrid, 20 gener 1905)
Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques.
Fou al seu temps el jugador d’escacs més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional.
(Barcelona, 19 novembre 1905)
Celebració de la Lliga Regionalista per la victòria a les eleccions municipals, que consistí en un gran àpat que tingué lloc en el Frontó Comtal.
A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors. En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants.
Aquests fets suscitaren una caricatura al “Cu-cut” (23 novembre) que disgustà l’estament militar, el qual, amotinat (25 novembre), calaren foc a la redacción i impremta del setmanari i a la redacció de “La Veu de Catalunya”.
El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulga la llei de jurisdiccions, que afavoria els amotinats. Per tal d’oposar-se a aquesta llei es formà la Solidaritat Catalana.
(Barcelona, 1905 – 1987)
Aviador. Director i professor de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Catalunya (1936), dirigí el butlletí “Aviació”.
Després de la guerra civil, creà una escola de vol i reorganitzà l’Aeroclub de Catalunya, que passà a denominar-se Aeroclub de Barcelona-Sabadell.
Organitzà els festivals internacionals d’aviació (1956 i 1958).
(Barcelona, 10 setembre 1815 – 1905)
Jurista. Germà de Baltasar. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil.
Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.
(Manresa, Bages, 10 maig 1905 – Barcelona, 16 febrer 1991)
Arquitecte. Es titulà el 1932 a Barcelona. D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Falguera. Fou soci fundador del GATCPAC.
La seva obra principal és el Grup Escolar Renaixença de Manresa, molt maltractada actualment.
(Balaguer, Noguera, 19 maig 1905 – Barcelona, 24 setembre 1936)
Religiós carmelità descalç. Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria. Estudià a Barcelona i a Palestina (Mont-Carmel), d’on fou professor de literatura clàssica i llatina.
Retornat el 1929, prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell (Baix Empordà) fins que fou nomenat sots-prior del convent de Badalona (1933).
Col·laborà en la revista “Amunt” amb diversos articles i poemes. Publicà l’opuscle La mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina (1935).
Morí afusellat a principis de la guerra civil. Li ha estat obert un procés de beatificació.
(Tortosa, Baix Ebre, 12 novembre 1905 – Barcelona, 15 juliol 1992)
Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca.
La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).
Dades dels Països Catalans 