Arxiu d'etiquetes: 1905

Llunas i Pujals, Josep

(Reus, Baix Camp, 30 gener 1852 – Barcelona, 23 maig 1905)

Anarco-col·lectivista. Adherit a la I Internacional (1870), fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1872-73). Promotor de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881). Defensà la línia sindicalista i s’oposà a l’anarco-comunisme.

Fundador de “La Teula” (1880) i del seu continuador “La Tramontana” (1887-95), setmanari anarquista català, satíric i anticlerical. Col·laborà a “La Asociación” (1883-89) i “El Productor” (1887-93).

L’onada terrorista a Barcelona implicà el seu abandó de la lluita obrera. Acabà dirigint “Los Deportes”, que ell mateix havia fundat.

Autor d’Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El ariete socialista internacional (1887), Qüestions socials (1881) i Los partits socialistes espanyols (1892).

Usà el pseudònim de Lo Dimoni Gros.

Llacuna i Carbonell, Joan

(Igualada, Anoia, 15 octubre 1905 – Burzet, Llenguadoc, 6 agost 1974)

Poeta. De formació autodidàctica, fou influït per Salvat-Papasseit, Sánchez i Juan i Rosselló i Porcel, la seva poesia combina l’intimisme amb la imatgeria local, de vegades amb ressons del surrealisme.

La recerca de la puresa, del somni, no troben sempre una expressió perfecta; per això la seva poesia és sovint trencadissa, tendra.

És autor d’un llibre de poesia molt remarcable: L’aurora de l’Aragall (1957, reeditat el 1961), així com d’Ònix i níquel (1934).

Col·laborà a la “Revista d’Igualada”.

Institut Químic de Sarrià

2 Respostes

(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )

(IQS)  Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.

El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.

És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.

Enllaç web: Institut Químic de Sarrià

Hoyos i Ayala, Claudi

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)

Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.

S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.

Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Homs i Ferrés, Elvira

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 31 maig 1954)

Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta.

Practicà amb assiduïtat l’aquarel·la i participà en algunes exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Gusart i Vila, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1833 – 24 febrer 1905)

Dirigent obrerista. Teixidor de veles, milità en el partit republicà federal i defensà un sindicalisme cooperativista i mutualista.

Fundà i dirigí el periòdic “El Obrero” (1864-66), i organitzà un primer congrés obrer català el desembre de 1865, el qual es manifestà especialment preocupat per l’obtenció de la llibertat d’associació.

El 1866 fou deportat a les Canàries. Després de la Revolució de Setembre (1868), assistí al Primer Congrés Obrer Espanyol (1870) celebrat a Barcelona, i s’alineà en el sector cooperativista.

Secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1873, posteriorment se’n va anar a Mataró, on intentà de dirigir una cooperativa de producció.

Güell i Churruca, Joan Claudi

1 Resposta

(Barcelona, 13 abril 1905 – Tours, França, 23 abril 1958)

Financer i polític. Fill de Joan Antoni Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928).

Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia.

Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l’adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses de l’estat.

Autor, entre altres obres de tema polític, de Lealtad, continuidad y configuración del futuro (1957).

Gual i Masoller, Julià

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)

Escriptor. Director dels periòdics “Diari de Mataró” i “Llibertat”.

El 1939 s’exilià a Perpinyà, on hi comprà una llibreria (1951) i hi esdevingué un dels promotors de la cultura catalana.

Amb la seva muller, Rita Casals, inicià l’emissió radiofònica Aires del Canigó i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló.

Amb el pseudònim de Galdric de Prada col·laborà, en català, al diari “La Dépêche”. Publicà l’opuscle El segle XIX. Capítol d’un llibre inèdit (1963).

Fou el pare de Ramon Gual i Casals.

Gual i de Sojo, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1905 – 1987)

Pintor i esmaltador. Fill d’Adrià Gual i Queralt. Es formà sota el mestratge artístic del seu pare i estudià també a l’Escola Superior dels Bells Oficis.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1929, on presentà vidres esmaltats i ceràmica. Obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any.

La seva primera exposició de pintura fou el 1947. És molt notable la seva sèrie d’obres sobre temes bíblics, concebudes per a il·lustració. Ha publicat alguns treballs de crítica.

El seu germà fou Adrià Gual i de Sojo  (Barcelona, 1912 – segle XX)  Escriptor i advocat. Ha donat moltes conferències sobre temes teatrals. És autor de dues comèdies i una farsa escènica. Ha publicat nombrosos escrits de caràcter jurídic.

Grifell i Llucià, Antoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)

Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler “Pitarra”, amb la companyia La Gata.

Treballà també per a les formacions teatrals de Conrad Colomer i de Mateu.