(Barcelona, 10 octubre 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 gener 1993)
Professor de farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.
Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona.
(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)
Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.
Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).
És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.
(Barcelona, 1905 – 1907)
Representacions de teatre líric. Organitzades pel pintor Lluís Graner al Teatre Principal de Barcelona.
L’experiència va ésser un intent de crear un teatre líric català d’influència modernista.
Hi van col·laborar els músics Enric Morera, Enric Granados, Felip Pedrell i Jaume Pahissa i els escriptors Àngel Guimerà, Apel·les Mestres i Adrià Gual.
(Barcelona, 1905 – 1912)
Escola nova, creada per Pau Vila. Vinculada primerament al moviment de l’Escola Moderna, se n’apartà al cap de poc temps.
Mantingué el caràcter d’escola popular i el règim de coeducació, però abandonà el laïcisme. Basava l’ensenyament en les necessitats de l’infant i donava prioritat a l’educació estètica.
(Barcelona, 25 abril 1905 – Manchester, Anglaterra, 30 març 1957)
Metge. Durant la guerra civil (1936-39) organitzà els serveis de transfusió de sang de l’exèrcit de la República.
En acabar la guerra passà a la Gran Bretanya, des d’on col·laborà amb els diversos serveis sanitaris dels aliats. Des del 1940 dirigí el Departament de Patologia de l’hospital Ancoats de Manchester, i nou anys més tard el del Boot Hall Children’s Hospital, i el del Monsall Hospital, d’aquesta mateixa ciutat.
Publicà Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica (1934). El 1947 li fou atorgat el premi Prat de la Riba per l’estudi Histopatologia d’una capa d’epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives.
Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1950.
(Barcelona, 1856 – 1905)
Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l’Acadèmia de Medicina.
Ideà un mètode d’injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.
(Barcelona, 27 febrer 1905 – 24 gener 2003)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1905 – Barcelona, 1915)
Institució escolar. Fundada per Joan Palau i Vera.
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari. El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa.
L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Col·legi Mont d’Or, sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa. Tots dos centres perduraren fins al 1915.
L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors.
(Barcelona, 3 maig 1842 – 20 desembre 1905)
Químic i farmacèutic. Germà de Victorià. Dedicat als estudis de química analítica, fou professor de medicina legal de l’Audiència de Barcelona i director del “Boletín de la Sociedad Farmacéutica Española”.
Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d’oliva.
Publicà gran nombre de treballs professionals.
(Barcelona, 1859 – 1905)
Actriu. Germana d’Adela.
El 1890 ingressà al teatre Romea de Barcelona, on obtingué uns grans triomfs amb la interpretació dels personatges de les més notables produccions del teatre català.
Estava casada amb el també actor Rafael Ribas i Ribas.
Dades dels Països Catalans 