(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)
Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).
El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.
(Barcelona, juny 1834 – 25 octubre 1904)
Arquitecte. Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860.
Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d’alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d’Igualada, etc.
Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).
Fou el pare de Juli Maria Fossas i Martínez.
(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)
Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.
Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.
(Barcelona, 18 maig 1904 – 30 novembre 1992)
Naturalista i mestra. Filla de Rosa Sensat i Vila.
Fou professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà.
Va escriure Natura I (1969) i Natura II (1970), entre altres obres.
(València, 1848 – Barcelona, 1904)
Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador.
El 1871 passà a residir a Barcelona, on s’integrà al moviment de la Renaixença i actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat).
Formà part de la redacció de “Lo Gai Saber” i col·laborà en d’altres periòdics i revistes.
Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d’Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.
(el Masnou, Maresme, 1842 – 15 gener 1904)
Escriptor i tenor d’òpera. Marí de jove, publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d’una Exposició (1889), etc.
També fou fabricant.
(Catalunya, abril 1904 – desembre 1906)
Partit polític escindit de la Lliga Regionalista arran de l’entrevista de Francesc Cambó amb el rei Alfons XIII de Borbó a Barcelona.
El partit tingué com a portaveu “El Poble Català”, i les seves principals figures foren Jaume Carner, Ildefons Sunyol i Lluís Domènech i Montaner.
El 1906 es va fusionar amb elements federals i membres de la Unió Catalanista i la Unió Republicana en el Centre Nacionalista Republicà, que fou presidit per Jaume Carner.
(Barcelona, 30 març 1904 – 1913)
Institució nascuda com a Universitat Industrial. Dedicada a l’ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Batlló.
El 1913 en sorgí l’Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.
(el Pont d’Armentera, Alt Camp, 19 juliol 1862 – Barcelona, 1904)
Industrial. Fundà l’empresa Escofet i Fortuny, especialitzada en paviments hidràulics (1886), per a la qual arquitectes com Antoni Gaudí feien dissenys (la reedició d’un d’aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d’Or el 1962).
Continuà la casa el seu gendre Emili Farré i Escofet.
(Barcelona, 1904 – 1991)
(EMESA) Empresa de producció d’energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes.
Després fabricà també carbonat potàssic i hidròxid de calci.
El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de pessetes.
Pertanyia al grup Cros, fins que el 1991 passà a Erkimia.
Dades dels Països Catalans 