(Barcelona, 1904 – 1974)
Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim.
Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra.
(Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)
Arqueòleg, germà d’Enric. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular.
Fou membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica).
Publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas… que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).
Fou el pare d’Arnau, Pere i Francesc Xavier de Mercader i de Zufía.
(Barcelona, 12 juliol 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 març 1968)
Musicòleg. Deixeble de Kurt Sachs i de Johannes Wolf.
Exercí la crítica musical a Barcelona.
Residí a Mèxic a partir del 1939, on escriví El romanticismo musical (1940), Panorama de la música mexicana (1941), Panorama de la música hispanoamericana (1944) i Música y músicos de Latinoamerica (1947).
Col·laborà en diferents obres col·lectives.
Ramon Martí i Farreras (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989) Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.
Antoni Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1904 – 1973) Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.
Celestí Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988) Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.
(Barcelona, 25 maig 1904 – Madrid, 26 juny 1980)
Director cinematogràfic. Fill d’Eduard Marquina i Angulo.
Ha dirigit, entre d’altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964).
Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació.
(Solsona, Solsonès, 13 setembre 1904 – 3 agost 1988)
Eclesiàstic. Canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.
Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta (1951) i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona (1966) i d’altres articles i treballs.
(Barcelona, 12 gener 1904 – 8 febrer 1994)
Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d’establir-se als EUA (1936), on s’especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc).
Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d’un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l’importància de l’efecte lumínic.
(Barcelona, 1904 – 1937)
Organització juvenil. Fundada per Francesc Layret.
Convocà un Congrés Internacional de Joventuts Republicanes (1906) i un altre d’exclusivament català (1908), en què intervingueren les joventuts del Centre Nacionalista Republicà, del Partit Federal i de la Unió Catalanista.
(Madrid, 10 octubre 1830 – París, França, 9 abril 1904)
Reina d’Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII de Borbó i de Maria Cristina de Borbó.
Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de setembre de 1868, que destronà Isabel.
Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII de Borbó.
Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.
(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)
Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.
Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.
El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).
Dades dels Països Catalans 