Arxiu d'etiquetes: 1903

Vergés i Fàbregas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)

Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de Joaquim Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.

Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.

Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).

La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.

Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Montanyà i Angelet, Lluís

(Barcelona, 23 març 1903 – Ginebra, Suïssa, 20 març 1985)

Escriptor. Redactor de “L’Amic de les Arts” i col·laborador de “La Publicitat”, “Mirador” i “Revista de Catalunya”, fou un dels promotors de l’avantguarda, i amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch signà el Manifest groc (1928).

S’exilià el 1939 i residí a Ginebra com a traductor de les Nacions Unides.

Publicà, el 1977, un recull de les seves obres fonamentals: Notes sobre el Superrealisme i altres escrits.

Moneny i Noguera, Enric

(Barcelona, 1903 – 1973)

Pintor, cartellista, dibuixant i decorador. A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona. Exposà per primer cop a “La Publicidad” (1919) sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes.

Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l’Oficina de Turisme de Catalunya (1932-36).

Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l’edifici Rioma -propietat de Cantinflas-, destruït després en un terratrèmol. Tornà a Catalunya el 1963, exposà i il·lustrà llibres.

El seu art palesa un lirisme que aprima i subtilitza les formes.

Molins i Sirera, Antoni

(Barcelona, 1838 – 10 juliol 1903)

Poeta. Presidí la societat La Jove Catalunya (1871) i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867.

Col·laborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a “La Renaixença” i a “Lo Gai Saber”, entre altres publicacions.

Mir i Llusada, Carme

(Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)

Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir.

Obrí la seva casa de modes a Barcelona el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.

Miquel i Vergés, Josep Maria

(Arenys de Mar, Maresme, 30 agost 1903 – Coyoacán, Mèxic, 4 maig 1964)

Escriptor. S’especialitzà en estudis sobre el segle XIX, i la seva obra més important és La premsa catalana del vuit-cents (1937).

Publicà també alguna narració i obres de teatre. Col·laborador de “La Publicitat”, “Revista de Catalunya” i “Mirador”.

Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de “Full Català” i “Quaderns de l’Exili”.

A Mèxic féu el doctorat de lletres i publicà llibres sobre temes del país: El general Prim en España y en México, La diplomacia española en México i Diccionario de insurgentes.

Va estudiar les figures d’Antoni Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina.

Mestres i Jou, Felip

(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)

Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.

Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.

Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.

Mercader i de Belloch, Enric de

(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)

Apicultor. Germà de Joaquim.

Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.

Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.

Mercadal i Peyri, Josep

(Barcelona, 12 desembre 1903 – 10 febrer 1976)

Metge dermatòleg. Fou el fundador i director de l’Institut de Patologia Cutània.

Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35).