Arxiu d'etiquetes: 1903

Martorell i Otzet, Vicenç

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas i germà de Ferran.

Ha exercit diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona.

El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona.

És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Marinel·lo i Bosch, Joaquim

(Terrassa, Vallès Occidental, 15 octubre 1838 – 23 desembre 1903)

Escriptor. Germà de Josep. Fou alcalde de Terrassa.

És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887.

Maragall i Noble, Ernest

(Barcelona, 3 novembre 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 març 1991)

Escultor. Fill del poeta Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Jordi. Seguí l’ensenyament de Pau Gargallo i de Francesc Galí a l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, fins que fou tancada.

Passà a Itàlia, i després a Madrid i a París. Exposà per primer cop el 1930 a Barcelona.

El 1937 es traslladà a Caracas (Veneçuela), on va realitzar moltes obres oficials (font de la plaça Veneçuela, monument a O’Higgins, 1955).

El seu art segueix les normes acadèmiques dins d’una certa estilització. Presentà obres a la Biennal de Venècia del 1966.

Maluquer i Rosés, Joan

(Barcelona, 1903 – 1963)

Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962).

Fou el pare de Joaquim Maluquer i Sostres

Magriñà i Sanromà, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)

Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueras i de T. Wassilier.

Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.

El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.

Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.

Llevant -Barcelona-

(Barcelona, agost 1901 – 1 octubre 1903)

Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l’Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta.

Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal.

Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà “Setmanari catalanista obrer”.

Fou publicat fins al número 49.

Martí Llauradó i Mariscot

Llauradó i Mariscot, Martí

(Barcelona, 1903 – 1957)

Escultor. Féu el seu aprenentatge amb Joan Borrell i Joan Rebull.

Exposà per primera vegada, a Barcelona, el 1929. Obtingué diversos premis importants, com a l’exposició del Nu (1933), del Cercle Artístic de Barcelona, on presentà un important Nu femení, i a l’exposició nacional de Madrid del 1934, on guanyà una primera medalla. Obtingué, a la postguerra, altres premis importants a Sevilla, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia.

Fou professor a l’Institut-Escola de la Generalitat. Conreà també el dibuix. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.

La seva obra s’inclou dins la tendència postnoucentista, encara que hi ha un interès ben clar per buscar un major realisme.

Junyent i Quinquer, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – París, França, 1976)

Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i Sans i deixeble del seu oncle Oleguer.

Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l’Exposició del 1929).

Exiliat a Veneçuela el 1939, s’instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes.

Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963).

Juani i Frígola, Antònia

1 Resposta

(Barcelona, 1846 – 1903)

Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i de Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.

Fou primera dama de diverses companyies.

Es casà amb el director i actor Emili Arolas.

Joseph i Mayol, Miquel

3 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)

Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).

És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).