(Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)
Pianista. Deixeble d’Enric Granados.
Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys.
Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals.
Caminals i Oliveres, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1900
Boixader i Bonet, Lluís
(Berga, Berguedà, 1900 – París, França, 26 març 1989)
Dibuixant i dissenyador de modes. L’any 1924 desertà del servei militar i s’exilià a França, on fou detingut el 4 de novembre de 1926 pels fets de Prats de Molló, i expulsat a Bèlgica.
L’octubre de 1929 tornà a Barcelona, on el 1932 ingressà com a arquitecte a la Generalitat. El mateix any fou membre d’Estat Català-Partit Proletari i el 1936 s’integrà al PSUC.
S’exilià a França, on a partir del 1950 va treballar per al brodador més famós d’alta costura i després va crear models de brodats per als millors modistes de París.
A la seva jubilació, l’any 1970, tornà amb la seva família a Berga, fins el 1980 en que retornaren a París.
Féu treballs d’aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Brufau i Torrents, Enric
(Agramunt, Urgell, 1900 – Canet de Rosselló, Rosselló, 1966)
Polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya.
El 1939 s’exilià a França, on participà en la resistència i fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya.
Dirigí la publicació “Endavant”.
Bosch i Jover, Miquel
(Calders, Moianès, 29 juny 1900 – 17 novembre 1960)
Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost.
Bosch i Fustagueras, Albert
(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1848 – Madrid, 13 maig 1900)
Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda.
El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió.
Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).
Bertini, Giovanni Maria
(Barcelona, 2 novembre 1900 – Torí, Itàlia, 23 gener 1995)
Catalanòfil i hispanista. Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat sacerdot.
A Torí (1946) fundà l’Assoziacione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), amb la revista “Quaderni ibero-americani”, on la cultura catalana ha trobat franca acollença.
Sobre literatura catalana ha publicat, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També ha estudiat autors castellans i n’ha fet edicions. Ha publicat els estudis Studi (1973) i Ensayos (1980).
Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).
Barberà i Canturri, Josep Maria de
(Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900)
Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d’Anacreont.
Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).
Bagué i Garriga, Enric
(Barcelona, 1900 – 1987)
Medievalista. Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans. Es llicencià en dret i filosofia i lletres (1930), i fins al 1939 fou professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut Escola de Barcelona.
Especialitzat en estudis medievals, ha escrit, entre altres, les següents obres: Historia de la cultura española. La Alta Edad Media (1953), Alfons el Benigne (1954), Pere el Catòlic (1960) i Els primers comtes-reis (1985).
Col·laborà amb Vicens Vives en el llibre pedagògic: Història: Primeres lectures, i s’encarregà d’edicions crítiques de textos historiogràfics antics.
També és autor de La dona i la cortesia a la societat medieval (1947), Pequeña historia de la Humanidad medieval (1953) i d’Història Universal (1968).
Audivert i Mir, Pompeu
(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)
Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.
Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.
És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).
Alguer i Micó, Josep
(Madrid, 10 març 1900 – Barcelona, 25 agost 1937)
Jurista. Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vice-degà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937.
Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país; és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff.
Dades dels Països Catalans 