(Barcelona, 1825 – 11 octubre 1896)
Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista.
Actuà de galant a l’Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869).
Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco.
(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)
Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.
Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.
Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).
Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 17 gener 1896 – 23 gener 1975)
Actriu. Filla de l’actor Enric Casals i Moles.
Actuà amb Enric Borràs (en l’estrena de Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, el 1917); després s’especialitzà en la interpretació de sainets i vodevils.
El 1938 s’exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea.
(Balaguer, Noguera, 7 gener 1896 – 18 novembre 1969)
Polític i historiador. Militant del moviment catalanista.
Fou alcalde de Balaguer, comissari de la Generalitat a Lleida (1936) i president del CADCI. Fundador i director de la revista “Pla i Muntanya” (1925-32), de Balaguer.
S’exilià l’any 1939, i en tornar es dedicà als estudis de la història de la seva ciutat. Col·laborà en la Història de la ciutat de Balaguer (1965), de Pere Sanahuja.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 23 juliol 1854 – Barcelona, 14 maig 1896)
Pintor. Deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere, retrats i paisatges urbans.
Estilísticament participà del simbolisme i del naturalisme romàntic, i en el seu últim període adoptà un il·luminisme paisatgístic molt pròxim a l’impressionisme.
(Barcelona, 7 juny 1896)
Atemptat que tingué lloc a la ciutat.
Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus.
En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits.
La repressió que se’n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.
(Montserrat, Bages, 1896)
Composició musical popular.
Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.
Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.
(Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 13 abril 1986)
Atleta internacional del Futbol Club Barcelona. Campió d’Espanya de cros (1916-17), detingué el record espanyol en 800 i 1.500 m i guanyà la primera cursa “Jean Bouin” (1920).
Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del F.C. Barcelona. Promogué i elaborà l’actual reglament dels jugadors de la Federació Espanyola de Futbol.
Ha estat cinquanta anys directiu del F.C. Barcelona i ha exercit el periodisme esportiu.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1896 – Barcelona, 22 setembre 1981)
Escultor. El 1913 es traslladà a Barcelona i estudià a l’Escola de Llotja, on fou deixeble d’Antoni Alsina i Amils.
Bon dominador del marbre i admirador dels clàssics grecs, de Donatello i Miquel Àngel, esculpí gran nombre de nus femenins, amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri.
També és l’autor del monument de Pep Ventura (1971-72, a Figueres), d’una Assumpció (a l’església de la Bisbal d’Empordà) i d’una Al·legoria (a la Caixa d’Estalvis de Figueres).
Ha excel·lit també com a retratista.
(Barcelona, 1828 – 1896)
Pintor i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Fou professor del Conservatorio de Artes de Sevilla. Excel·lí com a dibuixant.
Dirigí la publicació d’un Tratado de dibujo topográfico (1856). També és autor del llibre Tratado de dibujo industrial (1867) i de la Memoria acerca del dibujo industrial en Bélgica, Francia y Alemania, fruit d’un viatge d’estudis pels països esmentats.
Dades dels Països Catalans 