(València, 1832 – 1889)
Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc.
Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.
(Barcelona, 1889 – 1967)
Pintor. Residí molts anys a Montbrió del Camp. Viatjà de jove per diversos països d’Europa.
Conreà gairebé sempre la pintura a l’aquarel·la i excel·lí com a paisatgista i retratista. Exposà poques vegades.
(Barcelona, 6 novembre 1889 – 21 març 1977)
Escriptor. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”. Col·laborà a d’altres publicacions.
És autor dels reculls De la font (1912) i Místiques (1913).
(Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889)
Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n’han perdut els poemes, i autor teatral costumista.
Publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana.
(Barcelona, maig 1852 – 23 juny 1889)
Farmacèutic. Tingué gran prestigi per la seva competència professional i la seva cultura extraordinària.
(Catalunya, segle XIX – 1889)
Escriptor. Publicà nombroses col·laboracions de premsa, així com traduccions de l’anglès i de l’alemany.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Dades dels Països Catalans 