(Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889)
Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n’han perdut els poemes, i autor teatral costumista.
Publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana.
(Barcelona, maig 1852 – 23 juny 1889)
Farmacèutic. Tingué gran prestigi per la seva competència professional i la seva cultura extraordinària.
(Catalunya, segle XIX – 1889)
Escriptor. Publicà nombroses col·laboracions de premsa, així com traduccions de l’anglès i de l’alemany.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 31 desembre 1889)
Noble. Era alcalde de la ciutat poc abans de la revolució de setembre de 1869.
Fou una personalitat ciutadana remarcable.
Francesc de Cruïlles de Peratallada (Catalunya, segle XVI) Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.
Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera (Catalunya, segle XVIII) Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.
Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra (Catalunya, segle XIX – 1889) Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.
Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna (Catalunya, 1863 – 1911) Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)
Músic i monjo de Montserrat. Germà de Josep i de Francesc.
Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 