(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 31 desembre 1889)
Noble. Era alcalde de la ciutat poc abans de la revolució de setembre de 1869.
Fou una personalitat ciutadana remarcable.
Desvalls i Font de Sant-Maurín, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1889
Cruïlles de Peratallada -varis bio-
Francesc de Cruïlles de Peratallada (Catalunya, segle XVI) Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.
Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera (Catalunya, segle XVIII) Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.
Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra (Catalunya, segle XIX – 1889) Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.
Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna (Catalunya, 1863 – 1911) Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.
Civil i Castellví, Aleix Ildefons
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)
Músic i monjo de Montserrat. Germà de Josep i de Francesc.
Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Casalís Casulá, José
(Jaca, Osca, Aragó, 6 gener 1818 – Barcelona, 4 agost 1889)
Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim.
Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.
Cabot, Joan
(Barcelona, segle XIX – 1889)
Advocat i polític. Fou tinent d’alcalde i alcalde accidental de Barcelona, així com membre de diverses corporacions.
Bécquer i Domínguez, Carles
(Barcelona, 1889 – 20 novembre 1968)
Dibuixant. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21).
Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat.
Abadal -gravadors-
(Catalunya, segle XVII – segle XIX)
Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.
Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:
- Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
- Pau Abadal (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII) Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:
Andreu Abadal (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX) Gravador. Pare de:
Ignasi Abadal (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813) Gravador. Fou el pare de:
Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851) Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:
Josep Abadal i Soler (Manresa, Bages, segle XIX – 1889) Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.
Pi i Sunyer, Josep Maria
(San Nicolás de los Arroyos, Argentina, 12 juliol 1889 – Barcelona, 1984)
Jurista i advocat. Fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.
Membre fundador d’Acció Catalana. Fou secretari de l’ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra civil ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. Anà a París el 1937 i tornà el 1940.
Depurat, fou separat del seu càrrec a l’ajuntament. Guanyà la càtedra de dret administratiu (1940); com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil.
Personatge de món, esdevingué una figura familiar en reunions socioculturals. Fou degà del col·legi d’advocats i de la facultat de dret.
Especialitzat en dret administratiu, col·laborà en diverses revistes i diaris: “Revista Jurídica de Catalunya”, “Estudis Municipals”, “Catalunya Municipal”, “Catalunya Exprés”, etc.
Molins i Lemaur, Emili de
(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)
Militar i arqueòleg. Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.
Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa. El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.
Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.
Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).
Mestre i Tudela, Joan
(Lleida, 1807 – 17 octubre 1889)
Dirigent carlí. Alcalde de Lleida, fou destituït durant la Revolució de 1868 i es passà al partit carlí, del qual presidí la junta provincial.
Fou vicepresident de la Diputació General de Catalunya (1874) i participà en la defensa de la Seu d’Urgell, durant la qual fou ferit i empresonat.
Fou un dels fundadors del “Diario de Lérida”, on defensà una postura catòlica integrista.
Dades dels Països Catalans 