(Llinars de Vallès, Vallès Oriental, 18 octubre 1864 – Barcelona, 7 desembre 1935)
Industrial. Llicenciat en dret.
Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de La Hispano Suiza.
Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del “Diari del Migdia”.
Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.
Els seus fills foren Maria dels Àngels i Miquel Mateu i Pla.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 19 agost 1884 – Barcelona, 6 novembre 1918)
Músic. Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell.
Escriví operetes, com Lady Flirt, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
(o Castellvell del Far, o de Llinars) Antic castell (401 m alt), a l’est del coll de can Bordoi, que ha estat recentment excavat: n’ha aparegut l’estructura i abundant material arqueològic.
Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona. Passà als vescomtes de Barcelona (1070-1111), als Vastellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament del segle XIV, als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria (1336) i s’hi establiren.
S’ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
(dit “el Negre Canals”) Bandoler. Formà part de la banda de Perot Rocaguinarda.
Era parent de dos deseners de la unió de Sant Antoni de Vilamajor, la qual cosa li permetia d’actuar amb més impunitat.
Fou detingut vers l’any 1610.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 27,63 km2, 198 m alt, 9.717 hab (2016)
(ant: la Pobla de Llinars) Situat a l’alta vall del Mogent, afluent del Congost, des dels vessants del Montseny fins a la Serralada Litoral, al nord-est de Granollers.
Agricultura de secà (cereals) i de regadiu (blat de moro, llegums i farratges), i ramaderia (bestiar boví i granges avícoles). L’expansió de l’industria, amb la construcció de diversos polígons, provoca la regressió de l’agricultura. Tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. El creixement demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX.
A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre la primitiva església romànica, i palau renaixentista del Castellnou de Llinars.
El municipi comprèn també els pobles de Sant Joan Sanata, Sant Esteve del Coll i Sant Sadurní de Collsabadell, amb esglésies d’interès.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Ginebró
Dades dels Països Catalans 