(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)
Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.
Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1 desembre 1812 – Barcelona, 10 agost 1884)
Enginyer. Pertanyia a doctes corporacions i escriví obres pedagògiques de geometria i dibuix lineal.
(Barcelona, 15 desembre 1884 – 28 abril 1970)
Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d’unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou.
Participà en els Congressos d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català.
D’ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdues a Girona).
Féu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic (1932-49).
Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.
(Llagostera, Gironès, 24 octubre 1813 – Girona, 10 març 1884)
Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Catalina.
El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes).
El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l’aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al juny de 1936.
L’any 1998 es clogué l’etapa diocesana del seu procés de beatificació.
Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l’estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d’Amèrica i de l’Àfrica central.
(Barcelona, 1812 ? – 1884)
Torner. Probablement fill de Pelegrí Forès i Madaula. Executà notables treballs de torneria.
Escriví diversos estudis de l’especialitat per a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia.
(Barcelona, 30 juliol 1884 – 11 novembre 1927)
Escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa i germà de Manuel, Lluís, Josep Maria i Joaquim.
Un dels fundadors de les revistes “Futurisme” i “Actualitats” i de l’Associació d’Amics de la Música. Fou director de “D’Ací i d’Allà” (1919-24).
Publicà diverses novel·les, d’un valor desigual, entre les quals, Els adéus, Ídol vivent (sd), Vides humils i Les dues germanes (1923), i algunes comèdies, com Mal d’amor, Per damunt les boires, etc.
(Catalunya, 1867 – 1884)
Societat. Creada en fusionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona.
Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879.
Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Sitges, Garraf, 14 juliol 1884 – 2 gener 1960)
Pintor. Format a Barcelona (Llotja), Madrid i París. Estudià de prop les obres clàssiques dels museus del Prado i del Louvre.
Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, Lió i Orà, totes d’un colorit molt vistós i dins d’una línia efectista.
(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)
Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.
Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.
Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.
(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)
Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.
Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.
Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.
El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.
Dades dels Països Catalans 