Arxiu d'etiquetes: 1882

Baños i Martínez, Ricard de

3 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1882 – 8 abril 1939)

Realitzador i productor cinematogràfic. Format conjuntament amb el seu germà Ramon. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l’estat espanyol, el qual s’inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual.

Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l’obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc.

El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario.

Balcells i Garcia, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 2 març 1882 – 26 maig 1972)

Compositor i director. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

Deixeble d’Antoni Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes.

Dirigí l’Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936.

Bagaria i Bou, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 29 agost 1882 – l’Havana, Cuba, 26 juny 1940)

Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític.

El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte.

Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).

Fou el pare de Jaume Bagaria  (Catalunya, segle XX – estiu 1937)  Dibuixant. Morí molt jove, en acció de guerra al front d’Aragó.

Badrinas i Escudé, Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)

Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d’Arts i Oficis de Dresden (1908-14).

El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa, i després s’establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36).

Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars.

La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó.

Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques.

Aymà i Ayala, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1882 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 febrer 1964)

Editor i publicista. Pare de Jaume Aymà i Mayol.

Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a “Joventut” i a “El Poble Català”.

El 1944 fundà amb el seu fill l’editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i creà el premi Joanot Martorell, el 1947.

Arbós i Tur, Jaume

1 Resposta

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1824 – Barcelona, 1882)

Químic. El 1857 instal·là una fàbrica de gas a Mataró; el 1859 obtingué la càtedra de Física i Química del Seminari conciliar de Barcelona; el 1862 patentà el primer gasogen d’aspiració.

Féu diversos treballs sobre temes químics i d’interpretació de la ciència des d’un punt de vista teològic.

Almerich i Sellarès, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 12 febrer 1882 – 7 novembre 1952)

Periodista, novel·lista i autor dramàtic. Conegut amb el pseudònim de Clovis Eimeric.

Es dedicà al periodisme, sobretot a Barcelona i a Lleida, i, amb el pseudònim esmentat, amb el de Macià Floris, o amb el seu nom conreà amb gran èxit i difusió la literatura infantil i rosa.

Aguilera i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 4 agost 1882 – Barcelona, 29 octubre 1955)

Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. Fou reconegut com el pintor civil de Girona, republicà i antifeixista.

En l’acadèmia de dibuix i pintura que tingué a Girona s’assentà el pòsit cultural i humà d’una generació d’artistes que després protagonitzaren l’escena artística de la postguerra. Fou l’home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d’una escola pictòrica basada en la Girona monumental.

Va residir a Arbúcies entre 1923 i 1927 on va pintar dos quadres que foren premiats per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: La plaça major amb l’arbre de la Llibertat i Vista d’Arbúcies des del bosc de Fogueres.

Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista d’

2 Respostes

(Barcelona, 19 juliol 1882 – 1936)

Zoòleg. Fou conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).

Estudià els mol·luscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia. Col·laborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana.

També és notable el seu treball en el camp de la mastologia. Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931.

De fortes conviccions religioses, fou pres el 17 de setembre de 1936 i assassinat al cap d’uns mesos.

Agell i Agell, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 30 setembre 1882 – Barcelona, 15 maig 1973)

Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l’impulsor de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou destituït de tots els càrrecs.

Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910).

President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.