(Barcelona, 26 abril 1882 – després 1943)
Polític. Germà de Francesc. Milità de molt jove al Partit Republicà Federal. Ingressà després a la Unió Republicana, on destacà. Col·laborà al setmanari polític “Aurora” i a d’altres publicacions.
Després de passar uns anys retirat de la política, reprengué aquestes activitats arran de l’assassinat del seu germà.
Fou conspirador activíssim durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles.
(Gràcia, Barcelona, 20 maig 1882 – els Baus, Provença, 2 gener 1968)
Gravador i pintor, germà de Ramon. Després d’una formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona es traslladà a París.
L’escriptor Anatole France li demanà que il·lustrés les seves obres (Les opinions de Jerôme Coignard, entre altres), cosa que motivà que s’establís a la capital francesa, on portà a terme una tasca important, sobretot referent al gravat al boix. Més tard s’instal·là a Baus (Provença).
El 1948 il·lustrà amb 500 boixos l’edició Kramer del Quixot. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada.
Fundà la revista “Scherezade”, en col·laboració amb Jean Cocteau.
(Cercs, Berguedà, 20 novembre 1882 – Barcelona, 5 desembre 1945)
Actriu teatral, el nom real de la qual era Montserrat Casals i Baqué.
Debutà vers el 1900, i aviat es dedicà al gènere vodevilesc, en català; assolí grans èxits al Paral·lel de Barcelona.
En 1914-15 formà companyia pròpia al Teatre Espanyol.
(Gràcia, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1967)
Dibuixant i pintor. Fill de valencians, es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fins a vint-i-tres anys.
Decorador i il·lustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia.
Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, conreà els temes de gènere i el paisatge -sobretot el mallorquí-.
Féu diverses exposicions individuals i participà en altres de col·lectives, com la Nacional del 1942.
(Barcelona, 20 octubre 1882 – 23 desembre 1956)
Compositor i violoncel·lista. Fou violoncel·lista solista de l’orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona.
Escriví obres per a violoncel i operetes.
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 – Besançon, França, 1882)
Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França.
Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 24 juliol 1882 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 setembre 1975)
Compositor. Violinista de l’orquestra del pare de Juli Garreta i amic d’aquest.
El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla.
Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).
(Fresnillo, Mèxic, 4 octubre 1882 – Xochimilco, Mèxic, 26 març 1960)
Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d’A. Galí, que estimulà la seva personalitat.
Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés.
Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic.
Influït a Catalunya per l’estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917).
(San Juan, Puerto Rico, 15 octubre 1882 – Barcelona, 12 agost 1936)
Militar. Pel febrer de 1936 fou designat comandant militar de les Balears. Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí (i convencé Mola) encarregar-se de Barcelona.
El matí del 19 de juliol de 1936 proclama l’estat de guerra a Mallorca; després, sense esperar el seu substitut (el general Bosch, de Menorca) i sense saber quina era la situació a Barcelona, s’hi dirigí amb un hidroavió.
Hi arribà prop de la una de la tarda, i des de capitania general (on detingué el general Llano de la Encomienda) intentà, sense èxit, d’obtenir la col·laboració de la guàrdia civil (general Aranguren). A la tarda, les forces republicanes i populars penetraren a l’edifici i fou detingut personalment pel comandant Pérez i Farràs.
Després, Lluís Companys aconseguí que parlés per ràdio induint a la rendició els militars revoltats.
Traslladat al vaixell Uruguay, l’11 d’agost fou sotmès a un consell de guerra; fou afusellat a Montjuïc l’endemà.
(Barcelona, 1882 – 1919)
Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí “La Tralla del Carreter” i “Metralla”.
Exiliat a Mèxic (d’on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic.
Dades dels Països Catalans 