(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)
Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.
Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
(Barcelona, 1820 – Red Oak, Iowa, EUA, 1878)
Diplomàtic. Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain.
Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vice-cònsol espanyol a Nova Orleans. Fou cònsol a Veracruz (Mèxic) (1863-66), on cooperà amb el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic.
Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines.
Viatjà per tot el món.
(Solsona, Solsonès, 31 maig 1878 – Barcelona, 3 octubre 1913)
Metge i escriptor. Fou fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la “Revista Vegetariana” (1908-09).
Per la seva Topografía médica de Solsona li fou concedit el premi de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fundador de la revista “Atlàntida”, entre els seus poemes excel·leix Lo Geni Català (1905), de to popular i floralesc.
(Sant Quirze de Besora, Osona, 2 març 1878 – 26 gener 1917)
Compositor i director. Deixeble d’Enric Morera.
Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l’Orfeó Vigatà.
Escriví l’òpera Almodis, el poema simfònic El país del plaer, obres corals i sardanes.
Publicà l’assaig La música del meu poble (1912).
(Barcelona, 1878 – 1947)
Industrial. Fill de Dionís Escorsa i Cruells.
Se separà de la societat familiar i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses.
(Reus, Baix Camp, 1816 – Tarragona, 1878)
Eclesiàstic. Ingressà, a Madrid, en l’orde de Sant Vicenç de Paül.
Pel fet de no voler-se sotmetre al decret del govern que obligava a prendre les armes als religiosos de la seva edat no ordenats in sacris, el 1874 emigrà a París.
El 1837 passà a les missions dels EUA, on dos anys després rebé dispensa per ésser ordenat capellà.
El 1859 fou consagrat bisbe de Pittsburgh, i el 1870 assistí al concili Vaticà I, on opinà contra la infabil·libilitat del Sant Pare; al cap de pocs mesos renuncià al bisbat. No acceptà l’arquebisbat de Califòrnia ni el cardenalat que li oferí Pius IX.
El 1877 es retirà a Reus.
(Barcelona, 24 abril 1878 – Madrid, 22 març 1962)
Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929).
Prengué part en l’alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l’Ebre.
Fou ministre de l’exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948).
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 28 març 1804 – Barcelona, 13 novembre 1878)
Polític carlí. Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya; en fou secretari interí el 1839, en la sessió en que fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Ramon Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat.
Fou diputat a les corts el 1869.
(Barcelona, 1878 – 1892)
Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.
Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.
(Barcelona, 7 agost 1878 – 31 març 1945)
Dibuixant i enginyer industrial. Fill de Gaietà Cornet i Mas. Deixeble del pintor Pere Borrell.
Col·laborà com a dibuixant amb el pseudònim Cor-net a les revistes “L’Esquella de la Torratxa”, “Cu-Cut!”, “En Patufet”, “La Veu de Catalunya”, “Lectures” i “L’Esquitx”, i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil “Virolet”.
Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l’Associació Espanyola d’Enginyers Industrials (1931).
Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes “Técnica”, “Hojas Selectas”, “Mundo Científico” i “Mercurio”.
Dades dels Països Catalans 