(València, 8 juny 1878 – Barcelona, 1952)
Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l’Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel.
Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusay.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)
Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).
Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).
Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).
Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.
(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)
Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.
Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).
Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).
Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.
(Barcelona, 8 març 1907 – 25 desembre 1975)
Tenor. Estudià al Conservatori del Liceu. El 1931 debutà a Barcelona.
Fou solista de l’Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d’opereta i de sarsuela els anys 1935-50.
Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs.
Era fill de Marià Mayral i Doz (Saragossa, Aragó, 1878 – Barcelona, 1962), compositor.
(Barcelona, 19 novembre 1822 – 9 novembre 1878)
Arqueòleg i naturalista. Després d’haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li’n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l’Helix martorelli i la Linnaea martorelli.
Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que duu el seu nom, al Parc de la Ciutadella, que dirigí el seu germà Manuel. Instituí el premi Martorell, que s’atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia.
La selecció dels seus escrits s’ha publicat amb el títol d’Apuntes arqueológicos (1879).
(Màlaga, Andalusia, 13 juliol 1878 – Barcelona, 1961)
Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França.
Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l’impressionisme.
Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L’amic Colomer.
(Barcelona, 21 setembre 1878 – 6 abril 1956)
Director cinematogràfic. Fou un dels fundadors de la productora Hispano Films, on dugué a terme una considerable tasca com a director.
Pel·lícules: Entre naranjos i Diego Corrientes (1914), Sacrifici, en col·laboració amb Ricard de Baños (1914), i Els misteris de Barcelona (1915), film en vuit jornades, que obtingué un gran èxit de públic i crítica.
Dades dels Països Catalans 