(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusay.
Casp, comtat de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1878
Carreras i Aragó -germans-
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
Amade, Joan
(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)
Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).
Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).
Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).
Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.
Albarracín i Broseta, Severí
(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)
Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.
Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).
Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).
Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.
Llonch i Cañomeras, Francesc
(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)
Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.
Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.
En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.
Llobet i Solés, Miquel
(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)
Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.
Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.
Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.
Laboratori, El
(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)
Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.
Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Labielle i Lorenzi, Carles
(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)
Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.
Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’Eusebi Planas i Tomàs Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.
Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.
Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.
Junyer i Vidal, Sebastià
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)
Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.
La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.
Iglesias Ambrosio, Emiliano
(Puenteáreas, Galícia, 28 juliol 1878 – Madrid, 3 octubre 1941)
Polític. El 1906 es traslladà a Barcelona i aviat es convertí en l’home de confiança de Alejandro Lerroux.
S’encarregà de la direcció d’“El Progreso” i de les tasques organitzatives del nou Partit Republicà Radical, constituït el 1908. Fou elegit regidor de Barcelona el 1909, poc abans que esclatessin els fets de la Setmana Tràgica.
Fou detingut el 31 de juliol, però no fou inclòs en el procés següent, en el qual pogué actuar com a advocat defensor d’alguns dels radicals implicats en els fets.
Fou diputat a corts (1910, 1920 i 1923), tornà a ser regidor (1917) i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi (1914) amb els republicans nacionalistes catalans.
Quan es proclamà la II República a Barcelona, intentà d’ocupar el govern civil, però fou, el mateix 14 d’abril, desplaçat per Lluís Companys.
De nou diputat a corts el 1931 i el 1933, encapçalà al congrés la minoria parlamentària radical.
Dades dels Països Catalans 