Arxiu d'etiquetes: 1877

Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)

Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.

A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.

Ferrater i de Janer, Esteve de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1812 – 1877)

Jurista. Fill de Santiago Ferrater i Boada. Es llicencià en dret el 1837. Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.

El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa. El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n’esdevingué relator secretari.

Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41. Col·laborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el qual publicà Manual de derecho civil vigente en Cataluña (1845), reeditat el 1864 i el 1885.

Deixà una Memoria de impugnación de la soberanía independiente de Andorra (1845), un Código de Derecho internacional (1846), traduccions, etc.

Ferran i Degrie, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1877 – 3 abril 1947)

Enginyer i químic. Catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, d’on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d’anàlisi química. Professor a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola del Treball de Barcelona.

Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).

Fanelli, Giuseppe

5 Respostes

(Itàlia, 1826 – 1877)

Anarquista. Arquitecte i enginyer. El comitè ginebrí de l’AIT li confià l’encàrrec d’establir relacions amb el moviment obrer espanyol i difondre els principis internacionalistes.

Al final d’octubre de 1868 arribà a Barcelona, i acompanyat per alguns republicans federals estigué a Tarragona, Tortosa, València i Madrid, fins al febrer de 1869, i aconseguí de constituir els primers grups d’obrers internacionalistes.

Estadella i Solé, Gaietà

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – 1944)

Constructor d’orgues. Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom.

Féu orgues excel·lents per tot Catalunya, com els de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de les Puel·les, santuari del Cor de Maria (Barcelona), Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, l’església parroquial de Tàrrega, així com a Extremadura, Andalusia i Navarra.

Domènech i Escoté, Maria

1 Resposta

(Alcover, Alt Camp, 21 agost 1877 – Barcelona, 27 gener 1952)

Escriptora, coneguda habitualment per Maria Domènech de Cañellas.

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a “Or i Grana” (1906) i “Feminal” (1907); fundà la Federació Sindical d’Obreres (de l’Agulla).

Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les (Neus, 1914; Els gripaus d’or, 1919; i Herències, 1921), i els llibres de poemes Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946).

Dencausse, Dominique

Deixa un comentari

(Tarba, Gascunya, França, 1830 – Barcelona, 1867)

Fonedor de campanes. Hereu d’una tradició familiar que es remuntava al segle XV.

Establert a Barcelona des del 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega.

La casa, una de les més prestigioses d’Europa, s’extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Cominal (Barcelona, 1877-1930).

Corominas i Prats, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)

Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.

El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.

Corominas, Benet

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)

Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmalaltí i tornà a Àvila.

Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis… Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d’articles publicats en els periòdics “Católico Filipino” i “El Oriente”, de Manila.

Coroleu i Borràs, Wifred

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1877 – 29 maig 1951)

Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, a “La Veu de Catalunya” i a “La Vanguardia”, i dirigí la revista “Laboratorio”.

Entre els seus treballs cal esmentar Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1913), Leyendas y tradiciones de la locura (1917) i Los anormales en la historia: el infante don Carlos (1916).