(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)
Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.
És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.
Fundà la revista “El Mundo Musical”.
(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)
Periodista i polític liberal.
Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.
A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.
(el Vendrell, Baix Penedès, 22 novembre 1876 – Barcelona, 21 abril 1936)
Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l’orquestra del Liceu.
Conreà la música de cambra, entre altres, amb Enric Granados, Joaquim Malats i Crickboom. Fou concertino de violoncel a l’Orquestra Pau Casals (1920-36).
A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà.
(Barcelona, 1876 – )
Primera empresa cervesera de Catalunya. Es constituí en societat anònima el 1910.
Té fàbriques a Barcelona, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma de Mallorca.
El 1984 les seves vendes foren de 13.100 milions de pessetes i tenia una plantilla de 1.200 persones.
Enllaç: Damm
(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)
Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.
Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.
Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)
Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.
Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)
“Picarol” Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.
Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.
De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.
Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1805 – 1876)
Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt.
S’especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península.
Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia.
Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera.
(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)
Arquitecte (1893) i dibuixant.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.
Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.
(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)
Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.
Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.
Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).
El seu germà fou Narcís Coll i Vehí (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851) Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).
Dades dels Països Catalans 