(Barcelona, 1876 – 9 febrer 1940)
Metge. Germà d’Emili i de Marià. Es llicencià el 1898 i es doctorà el 1927.
Membre del Centre Escolar Catalanista, publicà treballs a diverses revistes. Fou secretari de redacció de “La Ginecologia Catalana” (1898-99), primera revista mèdica en català.
Clínic eminent, presidí (1931-33) el Col·legi de Metges de Barcelona, del qual fou també president honorari, i portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge (1932).
(Barcelona, 29 abril 1876 – 9 abril 1949)
Escriptor. Col·laborà a “Torrent” (1900-02) i a “Cu-cut!” (1902-13). Conreà la novel·la i la narrativa de caire costumista.
Entre altres obres escriví L’Andreuet (1920), Embruix, Tres narracions (premi Concepció Rabell 1932) i la col·lecció d’articles Prosa lleugera (1912).
(Barcelona, 11 juny 1876 – 1889)
Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s’havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi.
L’objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881.
El 1889 es fusionà amb l’Institut de Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889).
(Barcelona, 25 desembre 1876 – 11 desembre 1928)
Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. S’inicià en les lletres col·laborant en “L’Aureneta” i “L’Atlàntida”.
Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el “Cu-cut!” i fou secretari de la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona.
Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L’apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L’oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.
(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)
Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.
Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.
Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).
Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.
(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)
Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.
En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.
El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.
(Barcelona, 28 gener 1876 – 12 abril 1947)
Arquitecte (1900) i historiador de l’art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch.
Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d’on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l’Escola Municipal de Música, 1928).
Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).
(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)
Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.
És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.
Fundà la revista “El Mundo Musical”.
(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)
Periodista i polític liberal.
Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.
A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.
Dades dels Països Catalans 