(Barcelona, 18 maig 1876 – 18 març 1932)
Entomòleg. Des del lloc que ocupava al Museu de Ciències Naturals de Barcelona redactà nombroses memòries per a la Institució Catalana d’Història Natural.
Col·laborà a les publicacions de l’Institut de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans, en la Flora de Catalunya, per a la qual féu dues monografies, l’una sobre els coleòpters, gènere Carabus, i l’altra sobre els hemípters.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)
Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.
Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.
És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).
(Estat espanyol, 15 abril 1872 – 27 febrer 1876)
Guerra civil. Tingué els seus escenaris principals en terres basco-navarreses i a Catalunya, sota la direcció, respectivament, de Carles VII i del seu germà Alfons Carles.
A Catalunya, els caps de partides rebutjaren de nou el comandament suprem de don Alfons, i aquesta falta d’unitat impedí que el carlisme consolidés les seves posicions.
La restauració dels Borbons en la persona d’Alfons XII significà un ràpid afebliment del carlisme, car els adherits a darrera hora tornaren a la causa alfonsina, i la guerra va decaure lentament, fins que s’acabà a la primeria del 1876, quan Carles VII traspassà la frontera després de pronunciar el seu famós ‘”¡Volveré!”‘.
(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)
Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.
Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).
La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.
Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.
(Barcelona, 1876 – 13 setembre 1935)
Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives.
Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d’autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.
(Barcelona, 29 maig 1876 – segle XX)
Escultor. En la seva obra perviuen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Marià Benlliure o Agustí Querol (Amor al proïsme, 1907; Home de mar, 1908).
És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)
Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.
Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 agost 1799 – Madrid, 3 desembre 1876)
Pintor, militar i col·leccionista d’art. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Manuel.
Conreà el paisatge, moltes vegades a l’aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres.
Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 