(Barcelona, 29 maig 1876 – segle XX)
Escultor. En la seva obra perviuen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Marià Benlliure o Agustí Querol (Amor al proïsme, 1907; Home de mar, 1908).
És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)
Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.
Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 agost 1799 – Madrid, 3 desembre 1876)
Pintor, militar i col·leccionista d’art. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Manuel.
Conreà el paisatge, moltes vegades a l’aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres.
Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
(Barcelona, 7 maig 1876 – 1950)
Escriptor. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet.
Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d’estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol.
Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933).
Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L’estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d’en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l’hermosura i Les germanetes.
(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)
Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.
És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.
(Filipines, 1876 – Barcelona, 5 setembre 1919)
Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d’anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes.
Prengué part (era espia alemany) en l’assassinat de Josep A. Barret i Moner. Denunciat per Ángel Pestaña des de les pàgines de “Solidaridad Obrera”, fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Joaquim Milans del Bosch, fou alliberat poc després.
Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l’assassinat de Pau Sabater “El Tero”, president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1876 – Barcelona, 1959)
Periodista i crític d’art. Amb el pseudònim de Pedro Nimio col·laborà a “La Nación” (1919), “El Diluvio” (1926), etc.
Fou autor de Zapirón y Tejoleta (1923), llibre d’aventures per a joves. Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums (1940-54) sota el títol general d’El año artístico.
Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra.
(Barcelona, 1876 – 1925)
Comediògraf i editor.
Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L’emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal “La Escena Catalana” (1918) i la “Biblioteca Bonavia“. Edità el “Bloc Manelic”.
(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)
Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.
Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.
Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.
Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).
De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.
És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.
Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.
Dades dels Països Catalans 