Arxiu d'etiquetes: 1874

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA

4 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1979)

Companyia. Successora d’una anterior Societat del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià el 1863 que havia inaugurat la línia de ferrocarril de doble via de la plaça de Catalunya, de Barcelona, a la vila de Sarrià.

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited; la línia fou electrificada (1905), i l’ample de via (1.668 mm) fou canviat per l’internacional (1.435 mm). A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya.

El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià. Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo.

Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Ferrer de Tall, El

Deixa un comentari

(Catalunya, 16 maig 1874)

Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea.

Tracta el tema de l’honor seguint els models del teatre romàntic.

Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d’aficionats.

Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera.

Federación, La

7 Respostes

(Barcelona, 1 agost 1869 – 3 gener 1874)

Setmanari obrer. Fou l’òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.

Fundat per Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península.

Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.

Esteva i Casal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1957)

Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.

Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.

Estigué associat als seus parents Hoyos.

Escola de Nàutica d’Arenys de Mar

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)

Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.

El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.

Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.

L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.

Escaler i Milà, Lambert

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)

Escultor, decorador i comediògraf.

Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.

També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).

Dou i de Siscar, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874)

Escriptor i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Cervera i de Bolonya.

Professà com a monjo de Montserrat i fou nomenat vicari general i administrador apostòlic de diòcesis estrangeres.

Traduí diversos tractats sobre el protestanisme i la Preparació per a tenir una bona mort (1859), de sant Alfons Maria de Liguori.

Domènech i Gallissà, Rafael

Deixa un comentari

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 21 desembre 1874 – Madrid, 20 desembre 1929)

Crític i historiador d’art. Fou catedràtic de teoria i història de l’art a l’Escola de Belles Arts de València (1898) i a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903).

El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d’Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artístico-monumental de la província de Tarragona.

Col·laborà com a crític d’art en els períodics “Abc” i “El Liberal” i en les revistes “Forma” i “Vell i Nou”. Dirigí la “Biblioteca de Arte español” i la publicació “Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España”, i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928).

Diputació General de Catalunya -1874/75-

Deixa un comentari

(Catalunya, 26 juliol 1874 – agost 1875)

Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII.

Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre de 1874 i dissolta quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí.

La presidí Rafael Tristany, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls.

Publicà un “Boletín Oficial del Principado de Cataluña”.

El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.

Dalmau i Gratacòs, Frederic

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)

Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.

Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).

Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.