Arxiu d'etiquetes: 1874

González i Puig, Concordi

4 Respostes

(Barcelona, 1832 – 1896)

Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.

Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:

  • Pilar González i Pellicer  (Barcelona, 1870 – 1951)  Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions.
  • Dolors González i Pellicer  (Barcelona, 1874 – 1952)  Forjadora. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables.
  • Josep González i Pellicer  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs.

Fages i de Perramon, Carles

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la

2 Respostes

(Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)

Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49).

Intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig 1849).

Castellfollit, vescomtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol atorgat l’any 1874 pel pretendent carlí Carles VII a Martí Miret i Queraltó.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

1 Resposta

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Casas i Abarca, Agapit

2 Respostes

(Barcelona, 1874 – 1964)

Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.

Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.

Excel·lí com a paisatgista lluminós.

Carles i Gabarró, Francesc

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, segle XIX – Barcelona, 1874)

Advocat i periodista. Dirigí els periòdics “El Fomento” (1849) i “El Conseller” (1852). Fou un dels fundadors de la “Biblioteca del Abogado” (1839-46).

El 1858 dirigí la publicació d’una Historia de los templos de España.

Cabré i Maclié, Baldomer

Deixa un comentari

(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)

Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.

És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Bueno y Bengoechea, Manuel

Deixa un comentari

(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)

Escriptor i periodista en llengua castellana.

Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.