Arxiu d'etiquetes: 1874

Luís i Pérez, Joan

(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.

El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.

De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.

López Pérez, Lesmes

(Palacios de Benaver, Castella, 1874 – Manila, Filipines, 1943)

Pintor. Monjo de Montserrat des del 1890. Deixeble de Francesc Morell, amplià estudis a Roma.

La seva obra és principalment a Montserrat, Samos i Monforte de Lemos (Galícia), Nueva Sinoia (Austràlia) i la fundació montserratina de Manila.

González i Puig, Concordi

(Barcelona, 1832 – 1896)

Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.

Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:

  • Pilar González i Pellicer  (Barcelona, 1870 – 1951)  Forjadora i repussadora. Col·laborà amb el seu pare. Presentà treballs remarcables en algunes exposicions.
  • Dolors González i Pellicer  (Barcelona, 1874 – 1952)  Forjadora. Col·laborà amb el seu pare. Exposà obres pròpies molt estimables.
  • Josep González i Pellicer  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant. Les seves obres foren premiades en diverses exposicions de concurs.

Fages i de Perramon, Carles

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la

(Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)

Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49).

Intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig 1849).

Castellfollit, vescomtat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol atorgat l’any 1874 pel pretendent carlí Carles VII a Martí Miret i Queraltó.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Casas i Abarca, Agapit

(Barcelona, 1874 – 1964)

Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.

Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.

Excel·lí com a paisatgista lluminós.

Carles i Gabarró, Francesc

(Igualada, Anoia, segle XIX – Barcelona, 1874)

Advocat i periodista. Dirigí els periòdics “El Fomento” (1849) i “El Conseller” (1852). Fou un dels fundadors de la “Biblioteca del Abogado” (1839-46).

El 1858 dirigí la publicació d’una Historia de los templos de España.

Cabré i Maclié, Baldomer

(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)

Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.

És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.