(Olot, Garrotxa, 24 setembre 1866 – 27 setembre 1930)
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades.
Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.
(Barcelona, 6 març 1866 – 12 juliol 1944)
Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d’Alella.
Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l’alcaldia de Barcelona fins al cop d’estat de Primo de Rivera (1923).
Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.
(Ceuta, 1794 – Sevilla, Andalusia, 3 abril 1866)
Conspiradora absolutista. Companya d’Antonio Marañón El Trapense.
Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell (1822), que li concedí el títol de comtessa de Sales. Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents (1826-27).
Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla.
La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novel·la Josefina de Comerford (1849), d’Agustí de Letamendi.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1866)
Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s’oposaven a la invasió napoleònica.
Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel.
Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d’afusellar-lo, però s’escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra.
(Tarragona, 1811 – València, 1866)
Advocat, taquígraf i numismata. Estudià dret a València. Fou taquígraf de la “Gaceta de Madrid” i del “Diario de la Administración” (1834).
Publicà obres de text, com Repertorio geográfico (1836) i Repertorio histórico (1855) i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España.
(Buenos Aires, Argentina, 1886 – )
Entitat. fundada per aplegar els catalans residents a la ciutat.
El 1890, el financer Lluís Castells li donà l’actual estatge social, edifici construït expresament, amb sala d’actes, restaurant, biblioteca i teatre.
Antigament es deia Centre Català de Buenos Aires.
(Barcelona, 1866 – 1948)
Publicista esportiu. Col·laborà a “Stadium”, “Mundo Deportivo” i a “La Vanguardia”.
Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta Ciclista a Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.
(Barcelona, 1802 – 11 agost 1866)
Escultor. Neoclàssic amb tocs naturalistes.
L’estil acadèmic definí les seves primeres obres: Gladiador vençut (1824) i Gladiador vencedor (1828).
Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions (1837), les estàtues de Jaume I i de Joan Fiveller a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l’escultura sedent de Jaume Balmes al claustre de la catedral de Vic (1851), etc.
(Igualada, Anoia, 28 març 1866 – Barcelona, 21 gener 1921)
Poeta. Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura i a l’ensenyament.
Fundador i director de la revista catòlica “La Creu de Catalunya” (1904), la seva obra poètica més important es titula Voladúries (1903). El 1927 li foren publicades les Obres Completes.
(Reus, Baix Camp, 21 juliol 1866 – Barcelona, 8 febrer 1914)
Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Gaudí, del qual fou amic íntim, en les obres de la Sagrada Família i de la Colònia Güell.
Obres seves són el Celler Güell, al massís de Garraf (1888-90), el mercat de la Llibertat de Gràcia, l’asil-santuari de Sant Josep de la Muntanya (1910-14) i la casa on visqué Gaudí, al parc Güell (1905), entre altres construccions de cases particulars a Barcelona i al Principat.
Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or.
Dades dels Països Catalans 