(Barcelona, 1790 – 18 novembre 1866)
Compositor. Del 1817 al 1826 fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Després residí a Barcelona.
La seva producció comprèn una Missa a gran orquestra i diverses obres de música sacra.
(Barcelona, 1866 – Madrid, 19 abril 1933)
Pintor. Fou professor de perspectiva a l’Escuela de Pintura y Grabado de Madrid, on s’establí. Es dedicà a l’escenografia.
Dirigí la decoració del Gran Teatre de la República, a Lisboa.
(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)
Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.
El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, concedit el 1866 a Narcís de Foixà i de Miquel sobre la seva baronia o varvassoria de Foixà.
Continua en la mateixa família.
Benet Escarrà i Feliu (Girona, segle XVIII – segle XIX) Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).
Francesc Escarrà i Feliu (Girona, 1781 – 1866) Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.
Ramon Escarrà i Feliu (Girona, 1793 – 1865) Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.
(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)
Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.
S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.
(l’Arboç, Baix Penedès, 1866 – Catalunya, 1942)
Forjador. Obtingué bon nombre de premis pels seus remarcables treballs artístics.
(Alacant, 11 octubre 1866 – Madrid, 16 abril 1943)
Comediògraf. A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme col·laborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia”.
Després residí a Madrid, on s’inicià en la sarsuela col·laborant amb alguns importants sainetistes.
Obres: Genio y figura (1910), El amigo Melquíades (1914), La casa de Quirós (1915), La señorita de Trévelez (1916), La venganza de la Petra (1917), Los caciques (1919), Es mi hombre (1921), Angela Maria (1924), Los milagros del jornal (1924), El señor Pepe el Templao o la mancha de la mora (1925), El señor Adrián el primo (1928), La condesa está triste (1930), etc.
(Tortosa, Baix Ebre, 8 agost 1866 – 6 novembre 1940)
Escriptor. Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l’Ebre.
Fundà els periòdics “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca”.
Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916).
(Barcelona, 1866 – 1880)
Revista especialitzada en numismàtica. N’aparegueren cinc volums i solia constar d’uns 300 pàgines amb il·lustracions.
És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes.
Tingué col·laboradors tan destacats com Celestí Pujol i Camps, el mateix Àlvar Campaner, V. Vázquez Queipo, Joan Cabré i Aguiló, A. Heiss, Artur Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 