(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 8 octubre 1865 – Madrid, 7 desembre 1923)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.
Establert a Madrid des del 1901, on féu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis; també féu els del doctor Josep Maria Esquerdo a Madrid i a la Vila Joiosa.
(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)
Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.
Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.
Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.
Fou pare de Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981) Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1865 – )
Cooperativa de consum. Creada per un grup d’obrers, probablement de tendència federal, influïts per Holoyoake. És la més antiga de les catalanes.
A la fi del 1865 tenia 78 socis. Tancada pel govern, fins al 1881 s’anomenà Botiga de Diversos Gèneres de Rafael Martinell.
Els estatuts són del 1870, i l’actual edifici fou reformat en 1925-26 per Rafael Masó.
(Barcelona, 1865 – segle XX)
Musicòleg i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana (1904).
És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals.
Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner (1903).
(Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1 juliol 1950)
Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d’orgue.
Compongué música religiosa i obres per a orgue.
L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
(Barcelona, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.
Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.
(Barcelona, 1865 – 1935)
Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes “L’Avenç” i “Catalònia”.
Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent.
Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París.
(Barcelona, 1865 – 1938)
Compositor. Organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundà (1899) i dirigí l’orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar, i fou sots-director de l’Orfeó Català (1891-1938).
Compongué goigs i obres corals (originals i arranjaments de melodies tradicionals) i la sarsuela La rata sàvia (1896).
(Barcelona, 1865 – 8 febrer 1935)
Pianista. Adquirí els seus primers coneixements musicals a l’escolania de la catedral de Barcelona.
Més tard, estudià al Conservatori del Liceu, on durant cinquanta anys hi fou professor de solfeig i de piano. Col·laborà als concerts de l’Associació Musical.
Es dedicà també a la composició. Deixà escrites moltes obres.
(Madrid, 4 gener 1865 – Barcelona, 9 desembre 1935)
Naturalista i arqueòleg. Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891.
Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d’altres.
Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912).
Col·laborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una col·lecció d’objectes grecs emporitants, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València.
Dades dels Països Catalans 