Arxiu d'etiquetes: 1865

Llaverias i Labró, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 novembre 1865 – Lloret de Mar, Selva, 18 novembre 1938)

Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Inicialment pintà a l’oli, però des del 1896 adoptà l’aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional.

Com a dibuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins “Cu-cut!” i “En Patufet”, on publicà gran part de la seva obra.

Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.

Lasarte i de Janer, Erasme

(Barcelona, 1865 – 28 gener 1938)

Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910.

Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Junyent i Sans, Sebastià

2 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)

Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.

Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.

Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.

Fou el pare del pintor i escriptor Albert Junyent i Quinquer.

Janer i Bertran, Fèlix

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 1781 – Guadalajara, Castella, 2 desembre 1865)

Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805.

Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l’Escola de Barcelona i de Madrid.

Exercí l’ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles.

Fou director i degà de l’Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21).

Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844).

Granell i Forcadell, Miquel

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 4 març 1865 – Madrid, 8 agost 1936)

Pedagog. Director del col·legi de sords-muts i de cecs de Madrid.

Escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España (1910) i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social (1911).

Godó i Llucià, Ramon

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)

Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.

Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó  (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.

Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

Fontova i Planes, Conrad Abelard

2 Respostes

(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)

Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.

Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

També fou germana seva Caterina Fontova i Planes  (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu.

Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1865 – 1878)

Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona.

L’any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del

1 Resposta

(Catalunya, 1852 – 1865)

Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa.

Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta (estació de la línia, a Osca).

El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Feliu i de Lemus, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 19 febrer 1865 – París, França, 26 juliol 1922)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a Madrid i a París, on residí molts anys.

No experimentà la influència de les tendències artístiques d’avantguarda i es mantingué dins una línia academicista d’extrema correcció, bé que poc emotiva.

Bon observador, conreà el paisatge, el retrat, els temes socials i els de la burgesia (La model, El cementiri de Santes Creus, Convalescència).

Com a dibuixant, ocupà un lloc important entre els modernistes.