(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)
Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.
El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.
(Viviers, Llenguadoc, 20 desembre 1859 – Bordeus, França, 1 gener 1926)
Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l’Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L’art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d’Andorre (1904), etc.
(Reus, Baix Camp, 1859 – Vilafortuny, Baix Camp, 1926)
Advocat i escriptor. Col·laborà a diversos periòdics i publicà un recull poètic, alguns escrits jurídics i un estudi sobre les obres de Santa Teresa de Jesús.
(Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, 1859)
Escultor. Fou deixeble i ajudant de Simforià Bonifaç.
Quan el taller d’aquest passà a mans de Golarons, hi continuà treballant durant molts anys.
(Barcelona, 1859 – segle XX)
Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).
(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)
Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.
Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).
Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.
Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)
Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.
Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.
El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.
El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.
(Barcelona, 7 gener 1791 – 28 novembre 1859)
Farmacèutic. Cursà estudis de medicina al Col·legi de Cirurgia, i es doctorà en farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona (1817), i aquell mateix any hi obtingué una càtedra per oposició.
Posteriorment, del 1821 al 1823, ensenyà a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir, fins que el govern absolutista de l’època li prohibí la docència (1824-30).
A partir d’aquest darrer any reprengué la seva tasca com a professor i fou catedràtic de química orgànica i farmàcia químico-operatòria a la Facultat de Farmàcia, fins al 1854.
Presidí, a partir del 1839, l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions.
Va escriure Tratado de farmacia operatoria (1841), el qual tingué una gran difusió.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 9 febrer 1859)
Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb Josep Bonaplata i altres industrials, i n’exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d’ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana.
Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855).
(Barcelona, 15 maig 1859 – 21 agost 1887)
Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.
A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies.
Continuà sortint després de la seva mort.
Dades dels Països Catalans 