(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)
Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.
Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.
Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).
(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)
Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.
De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.
Fou germà seu Josep Font i Martí (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897) Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.
(Manresa, Bages, 11 març 1847 – Barcelona, 11 desembre 1917)
Escultor. Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona. Féu algunes figures per a la cascada monumental del parc de la Ciutadella (Dànae).
Però, sobretot, conreà la imatgeria religiosa; se li deu la imatge de Sant Sever de la façana gòtica de l’ajuntament barceloní, feta en substitució de la primitiva, del segle XVI, que s’havia perdut.
(Catalunya, 1820 – 1847)
Associació d’industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l’any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d’aquesta indústria al Principat.
La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys 1840 en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l’any 1847.
(Barcelona, 1799 – 5 març 1847)
Advocat i polític. Fill de Josep Coll i Dorca.
Alcalde de Barcelona (1839), diputat a corts i diputat provincial.
(Catalunya, 1847 – 1910)
(CODOIN-ACA) Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.
El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.
És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.
Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.
(Barcelona, 20 novembre 1847 – )
Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.
A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.
Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.
Enllaç web: Cercle del Liceu
(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)
Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.
Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.
Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).
Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.
(Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847)
Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes.
És autor d’un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839).
(Girona, 1847 – )
Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.
Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Girona
Dades dels Països Catalans 