(Alcover, Alt Camp, 30 agost 1847 – Palència, Castella, 11 setembre 1924)
Prelat. Després d’haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d’Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914).
Publicà alguns llibres piadosos.
(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)
Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.
Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.
Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.
Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.
(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)
Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.
Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).
D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1847)
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc: Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc.
(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)
Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.
Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.
Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.
Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.
(Madrid, 28 gener 1847 – Barcelona, 1981)
Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d’aquella època, i la convertiren en l’empresa tèxtil més important del país.
L’objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l’empresa.
Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l’envoltaven esdevingueren parc municipal (Parc de l’Espanya Industrial).
Dades dels Països Catalans 