Arxiu d'etiquetes: 1843

Fages i de Perramon, Carles

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Daunas, Ermengol

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 1903)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Roma.

Conreà la pintura de gènere, molt influït per models italians.

Corona, La -diari, 1843-

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 febrer 1843 – 17 maig 1843)

Diari en castellà. Publicat sota la direcció de Francesc Serra.

Proteccionista, defensor de la constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra.

Cassanyes, Jaume Josep

2 Respostes

(Canet de Rosselló, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

Casals -varis bio-

Deixa un comentari

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Arrufat i Herrero, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)

Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.

Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Laban i Echegaray, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)

Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.

Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.

Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.

Era amic del tenor J. Gayarre.

Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona -1843-

8 Respostes

(Reus, Baix Camp, 6 juny 1843 – Sabadell, Vallès Occidental, novembre 1843)

Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu.

Amb la finalitat d’enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II de Borbó, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15 juny).

L’intent d’aquest, de dissoldre la Junta un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l’obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat.

Junta Popular Directiva Provisional -1842/43-

1 Resposta

(Barcelona, 16 novembre 1842 – 1843)

Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.

Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants.

La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta.

Desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.