Arxiu d'etiquetes: 1843

Cassanyes, Jaume Josep

2 Respostes

(Canet de Rosselló, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

Casals -varis bio-

Deixa un comentari

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Arrufat i Herrero, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)

Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.

Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Molins i Lemaur, Wenceslau de

(Martorell, Baix Llobregat, 25 setembre 1843 – Los Molinos, Madrid, 14 agost 1928)

Militar. Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870).

Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada.

El 1893 fou ferit a Barcelona en l’atemptat contra Martínez Campos. Lluità novament a Cuba (1896-97).

Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15).

Moixó i López Fuertes, Lluís Maria de

(Cervera, Segarra, segle XVIII – Barcelona, 1843)

Jurista. Tercer baró de Juras Reales. Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí.

Fou fiscal de l’audiència de Xile. Capturat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’estat espanyol.

Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona.

Publicà El príncipe y su pueblo… (1830), El espíritu del siglo… (1833) i una defensa del pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó.

Mimó i Caba, Claudi

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 desembre 1843 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1929)

Pedagog. Fill de Pau Mimó i Raventós. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865).

Exercí com a director del col·legi del seu pare i d’auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l’Havana.

Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista “La Nova Catalunya”.

El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l’Havana l’homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.

Meseguer i Costa, Josep

(Vallibona, Ports, 9 novembre 1843 – Granada, Andalusia, 9 desembre 1920)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i dret, fou professor als seminaris de Tortosa i Tarragona.

Secretari de cambra d’Oviedo (1868) i València (1882), el 1889 va ésser nomenat bisbe de Lleida, on establí el nou seminari i fundà el museu diocesà.

El 1905 passà d’arquebisbe a Granada.

Publicà un catecisme, diverses pastorals i nombrosos articles a la premsa.

Lluís Martí i Codolar

Martí i Codolar, Lluís

(Barcelona, 24 agost 1843 – 4 novembre 1915)

Financer. Personatge molt prestigiós en la banca catalana, formà part dels consells d’administració del Banc Hispano-Colonial, Crèdit Mercantil i d’altres.

Fundà la societat general de Telèfons Peninsulars i Madrilenya i influí en altres empreses financeres.

Es dedicà també al perfeccionament de l’agricultura, sobretot a la seva Granja Vella d’Horta, finca on també tenia diversos animals exòtics, donats a l’ajuntament de Barcelona i que serien els primers del Zoo de Barcelona (1892).

Laban i Echegaray, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1843 – 22 desembre 1910)

Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom.

Actuà sovint ací i a l’estranger entre el 1879 i el 1890.

Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris.

Era amic del tenor J. Gayarre.