(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.
(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.
(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)
Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.
Bernat de Claramunt (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.
Deudonat de Claramunt (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Felip Claramunt (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.
Jeroni Claramunt (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.
(Valls, Alt Camp, 1840 – 1898)
Industrial i inventor. Construí un curiós model d’automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)
Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.
Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.
Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.
Germà de Joaquim Nin i Tudó (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919) Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).
(Sedan, Xampanya, França, 17 novembre 1765 – Courcelles, França, 25 setembre 1840)
Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau. Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres.
Cooperà amb Suchet en l’ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811).
Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.
(Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 2 abril 1899)
Enginyer. Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial (1880).
Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos… (1884) i De l’avenir des canaus d’irrigation (1889).
(Barcelona, 21 juliol 1840)
Manifestació de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a les reines Maria Cristina i Isabel II de Borbó i la repulsa als progressistes.
El nom prové de la indumentària, elegant, dels manifestants.
Al pla de Palau foren escomesos pels progressistes, i l’endemà hi hagué més incidents, amb l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d’“El Guardia Nacional”.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.