(València, 1840 – abans 1899)
Militar. Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O’Donnell. D’idees liberals, combaté a favor de la Revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins. La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel.
El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada. Més tard, a Cuba, amb el capità general Valerià Weyler, fou ascendit a general de divisió.
(Maó, Menorca, 1840 – Panamà ?, 1880)
Dibuixant. Treballà d’il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal.
És autor de diversos atles de navegació d’Espanya i d’Amèrica.
(Tortosa, Baix Ebre, 1840 – Barcelona, 9 febrer 1898)
Pintor. Fou mestre de Francesc Gimeno. Obtingué alguns premis importants.
Fill seu fou Josep Maria Marquès i Garcia.
(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.
(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)
Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.
Bernat de Claramunt (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.
Deudonat de Claramunt (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Felip Claramunt (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.
Jeroni Claramunt (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.
(Valls, Alt Camp, 1840 – 1898)
Industrial i inventor. Construí un curiós model d’automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)
Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.
Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.
Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.
Germà de Joaquim Nin i Tudó (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919) Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).
(Palma de Mallorca, 26 gener 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5 setembre 1917)
Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols.
Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums).
També és autor d’obres pietoses i d’apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).
Dades dels Països Catalans 