(Barcelona, 15 agost 1840 – 29 maig 1899)
Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d’objectes d’art.
Fou un dels fundadors del setmanari “El Recuerdo” (1862).
Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.
(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)
Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.
De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.
Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII de Borbó, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.
Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.
(Lleida, 1840 – ? , 1900)
Compositor. Fou autor de diverses obres de valor bastant desigual, com la simfonia Emma (1877), l’himne La toma de la Bastilla, la sarsuela Por seguir a una mujer i l’elegia Pobre Mercedes! (1878), dedicada a la memòria de la reina d’Espanya d’aquest nom.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 20 desembre 1925)
Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona.
Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi.
El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
(Sedan, Xampanya, França, 17 novembre 1765 – Courcelles, França, 25 setembre 1840)
Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau. Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres.
Cooperà amb Suchet en l’ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811).
Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.
(Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 2 abril 1899)
Enginyer. Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial (1880).
Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos… (1884) i De l’avenir des canaus d’irrigation (1889).
(Barcelona, 21 juliol 1840)
Manifestació de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a les reines Maria Cristina i Isabel II de Borbó i la repulsa als progressistes.
El nom prové de la indumentària, elegant, dels manifestants.
Al pla de Palau foren escomesos pels progressistes, i l’endemà hi hagué més incidents, amb l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d’“El Guardia Nacional”.
(Berga, Berguedà, juliol 1837 – juliol 1840)
Organisme carlí. Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga. Encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó.
Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l’exèrcit carlí al Principat el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat.
Es dissolgué a l’acabament de la Primera Guerra Carlina.
(Barcelona, gener 1774 – 30 agost 1840)
Economista i religiós agustí. Fou liberal en política i economia, però no en afers de comerç exterior.
L’any 1814 li fou encarregada la càtedra d’economia política creada per la Junta de Comerç, i la regentà quan fou agregada a la Universitat de Barcelona, un cop restaurada (1822), fins al 1823, privat de continuar per les seves idees liberals.
L’any 1820 s’havia fet càrrec de la càtedra de dret constitucional, i el 1833 de la d’economia aplicada als obrers industrials, fundada per l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i assessor del grup de pressió patronal Junta de Fàbriques.
Assentà els principis teòrics del proteccionisme català a Rudimentos de economía política (1836), on polemitzava amb el gran lliurecanvista asturià Flores Estrada. La seva principal obra política, Curso elemental de Derecho Público (1836), és radicalment constitucional.
(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)
Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).
Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.
Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.
Dades dels Països Catalans 