(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)
Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.
El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.
Escriví unes cinc-centes composicions.
(Barcelona, 1836 – 1916)
Advocat i escriptor. Doctorat en dret a Barcelona el 1865.
Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència, de la qual fou vicepresident, i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1870 es traslladà a Madrid.
És autor d’uns Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865), La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), La crisis económica (1867) i La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económica y social de España (1872).
Fou redactor del “Diario de Barcelona” i col·laborà a diverses publicacions.
(Indocín, Navarra, 17 juny 1781 – Barcelona, 24 desembre 1836)
Militar. El 1822 eliminà la Regència d’Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós.
El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França.
El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1836 – Barcelona, 15 agost 1896)
Compositor i flautista. Concertista de fama mundial dirigí la seva pròpia orquestra.
Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s’incorporaren el patrimoni tradicional.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 abril 1836 – 25 gener 1909)
Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867).
Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc.
Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús (1883-84), dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans.
El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol.
El 1930 li fou iniciat el procés de beatificació a Tortosa.
(Barcelona, 1836)
Vaixell de vapor construït per la factoria Nuevo Vulcano. Tenia 50 cavalls de força i desplaçava 150 tones.
Pertanyia a la Societat de Navegació i d’Indústria. Féu el viatge de proves, entre Barcelona i Mataró, el 28 d’agost de 1836.
Fou el primer vaixell d’aquest tipus construït a l’estat espanyol.
(Barcelona, 1836 – Madrid, 17 abril 1902)
Cantant. Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se al teatre. Obtingué grans èxits com a tenor, especialment al Liceu de Barcelona els anys 1871-72.
És autor de l’opereta Un sol que nace y un sol que muere.
Acabà en la misèria, essent modestíssim empleat del teatre de la Zarzuela de Madrid.
(Mataró, Maresme, 4 agost 1781 – Alpens, Osona, 1836)
Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat.
Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII de Borbó li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència d’Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals.
Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s’hagué d’exiliar a França durant set anys.
Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.
(Barcelona, 1836 – 1843)
Conjunt de tumults. Provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l’atur, problemes de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicants i exaltats, sovint afiliats a societats secretes.
La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 és coneguda per la Jamància.
(Vernet, Noguera, vers 1780 – Cervera, Segarra, 3 juny 1836)
Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera.
El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó.
Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges i Granollers.
Dades dels Països Catalans 