(Barcelona, 1773 – 13 novembre 1836)
Pintor. Deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. L’any 1792 fou pensionat a València perquè estudiés la pintura de flors per a les fàbriques d’indianes.
L’any 1794 fou nomenat director de l’Escola barcelonina.
(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 13 octubre 1905)
Escriptor i músic. Germà de Carlota.
A Olot fundà i dirigí “La Aurora Olotense” (1859) i “El Faro de la Montaña”, a Barcelona “El Espectador” (1872), a Sabadell “Los Ecos del Vallés” (1880) i “Diario de Sabadell” (1881-86), a Arenys de Mar “Ecos de la Costa” (1886-88).
Va escriure el drama Arnau de la farga, l’estudi La industria de Sabadell… (1870), un oratori i fou l’autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).
(Manresa, Bages, 5 octubre 1799 – Madrid, 21 agost 1836)
Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista “El Europeo” (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya.
Sota l’absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals.
Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834).
Cridat per l’editor Antoni Bergnes de les Cases, dirigí la revista “El Vapor” (1833), la qual rebé d’aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana.
(Catalunya)
Demarcació administrativa: 12.150 km2, la capital és Lleida. És dividida en sis partits judicials i 229 municipis (1981).
La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal (1821-23).
La província restà fixada a mitjan 1836.
Enllaç web: Diputació de Lleida
(Aspes, Itàlia, 5 desembre 1766 – Montirone, Itàlia, 9 agost 1836)
Militar. Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general (1796).
Durant la guerra del Francès fou nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme (1808), per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició. Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí.
En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí. Compensà la seva inferioritat de forces amb mesures extraordinàriament cruels, secundat per Ramon Casanova, cap de la tèrbola policia que havia organitzat.
Mitjançant extorsions assegurà el pagament de tributs extraordinaris dels barcelonins. La seva rapacitat i la de la seva amistançada milanesa La Ruga esdevingueren proverbials i culminaren en l’assassinat del ric usurer italià Josep Canton.
Destituït per Augereau (1809) mentre es trobava al setge de Girona, fou empresonat per la seva conducta venal. Alliberat (1813), fou enviat a Nàpols.
(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)
Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.
(Catalunya, 1836 – 1837)
Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana.
Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l’ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona.
Fou dissolta pel govern al començament del 1837.
Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843).
(Cervera, Segarra, 27 febrer 1836 – 11 agost 1906)
Enginyer forestal, germà de Ramon.
Fou comissari reial de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i vocal del Consell Superior d’Agricultura, Indústria i Comerç.
Publicà un gran nombre d’obres sobre l’agricultura a diversos països, a més d’Apuntes sobre los montes y la agricultura (1877) i Notas sobre los alcornocales y la industria corchera (1885).
(Catalunya, segle XVIII – Sant Quirze de Besora, Osona, 1836)
Militar carlí. Fou baró d’Ortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà.
Secretari de guerra de la Regència de la Seu d’Urgell (1820-23) i vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya (1835). Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita.
És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía (1832).
És ridicularitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell.
(Tortosa, Baix Ebre, 28 novembre 1782 – 16 febrer 1836)
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill.
Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.
Dades dels Països Catalans 