(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)
Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.
Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).
Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.
(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )
Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.
Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).
Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)
Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.
(Vic, Osona, 1743 – 1831)
Pintor. Autor d’alguns dels retrats de bisbes per a la col·lecció de la seu vigatana.
També treballà a l’església de Sant Joan de les Abadesses.
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)
Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.
També es presentà en algunes ocasions com a cantant.
(Barcelona, 14 juliol 1831 – 5 octubre 1891)
Enginyer i polític. Fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar els avenços de la química a l’Exposició Universal de Londres (1862). En redactà una memòria.
Fou gerent de l’empresa ferroviària entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses.
Ocupà eficaçment diversos càrrecs públics, com el d’alcalde de Barcelona i el de diputat a les Corts espanyoles per Vic i, repetidament, per Puigcerdà.
(l’Arboç, Baix Penedès, 30 novembre 1831 – Barcelona, 7 maig 1900)
Industrial. Establert a l’illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l’indiano.
La producció dels seus tabacs s’acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción.
El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n’envià un exemplar al ministeri d’Ultramar.
(Barcelona, 1831 – 1834)
Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del segle XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona.
Fou publicat en deu volums per l’impressor Josep (II) Torner.
(Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)
Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona.
El 1893 ingressà a l’orde benedictí a Montserrat.
Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).
Dades dels Països Catalans 