(Vic, Osona, 1743 – 1831)
Pintor. Autor d’alguns dels retrats de bisbes per a la col·lecció de la seu vigatana.
També treballà a l’església de Sant Joan de les Abadesses.
Colomer i Parés, Marià
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1831
Bosch -varis bio-
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
Babiloni i de Castro, Manuel
(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)
Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.
També es presentà en algunes ocasions com a cantant.
Mirabent i Gatell, Josep
(Barcelona, 10 setembre 1831 – 30 octubre 1899)
Pintor. Deixeble a l’Escola de Llotja de Barcelona, dels natzarens Milà i Fontanals i Claudi Lorenzale.
Aviat abandonà els camins marcats pels seus mestres i passà a la decoració d’interiors, gènere que ell inicià a Barcelona i en el qual excel·lí. Així mateix, conreà amb èxit la pintura de flors.
Amb Martí i Alsina i d’altres, pintà els medallons del sostre del Liceu de Barcelona, d’on també decorà el saló de repòs. Fou premiat en diverses exposicions nacionals.
Fou el pare de Francesc de P., Joaquim i Antoni Mirabent i Soler.
Matheu i Chicola, Domènec
(Mataró, Maresme, 4 agost 1765 – Buenos Aires, Argentina, 28 març 1831)
Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s’establí a Buenos Aires el 1791.
Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s’oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807).
Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).
Macià i Bonaplata, Fèlix
(Barcelona, 14 juliol 1831 – 5 octubre 1891)
Enginyer i polític. Fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar els avenços de la química a l’Exposició Universal de Londres (1862). En redactà una memòria.
Fou gerent de l’empresa ferroviària entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses.
Ocupà eficaçment diversos càrrecs públics, com el d’alcalde de Barcelona i el de diputat a les corts espanyoles per Vic i, repetidament, per Puigcerdà.
Llagostera i Sala, Francesc
(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)
Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.
És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.
Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.
Lawrence Davis, George
(Monmouth, Gal·les, 1831 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 10 gener 1894)
Missioner protestant. Residí a Espanya des del 1863. El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona, en un carro blindat que situava en llocs estratègics de la ciutat.
Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn. El 1870 edità la revista “La Aurora de Gracia”, i el 1875 “La Estrella de Gracia”, per als infants.
La seva Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth.
Els seus descendents han tingut un cert relleu, tant a les comunitats protestants com a la vida industrial de Barcelona.
Janer i Graells, Florenci
(Barcelona, 12 maig 1831 – El Escorial, Madrid, 19 juliol 1877)
Historiador. Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris.
Membre de la Real Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando. Catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial. Director de “Seminario Popular” i de la Biblioteca de Autores Españoles.
És autor d’Examen de los sucesos… que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857), Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat (1859, en vers), Tratados de España… desde 1842 a 1868 (1869) i Colección de noticias históricas para ayudar a escribir la historia militar del Principado de Cataluña durante la guerra de sucesión.
Gener i Batet, Josep
(l’Arboç, Baix Penedès, 30 novembre 1831 – Barcelona, 7 maig 1900)
Industrial. Establert a l’illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l’indiano.
La producció dels seus tabacs s’acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción.
El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n’envià un exemplar al ministeri d’Ultramar.
Dades dels Països Catalans 