Arxiu d'etiquetes: 1827

Creus i Coromines, Teodor

(Barcelona, 15 agost 1827 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 agost 1921)

Advocat i historiador. S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí l’Ateneu.

Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades.

Publicà estudis històrics, especialment al “Boletín de la Real Academia de la Historia”, de la qual era membre, i a “La Renaixença”, i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888).

Fou el pare de Manuel Creus i Esther.

Costa i Hugas, Josep

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)

Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.

Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.

Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).

Clarós i Preses, Joan

(Barcelona, 1749 – 1827)

Militar. Després d’haver intervingut a la Guerra Gran (1793-95), tingué una actuació destacada en la guerra del Francès.

Bon coneixedor del terreny, interceptà en diverses ocasions els combois de l’enemic. Participà en la defensa de Girona, i formà part amb Francesc Milans del Bosch en la conjura per alliberar Barcelona (1809).

Arribà al grau de tinent coronel i meresqué distincions de la Junta Central. El 1810 penetrà amb les seves forces en territori francès.

Catalán Realista, El

(Manresa, Bages, 4 setembre 1827 – 2 octubre 1827)

Periòdic trimestral. Editat pels reialistes.

De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí.

Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta.

Canalejas i Casas, Josep

(Barcelona, 4 desembre 1827 – Madrid, 22 novembre 1902)

Enginyer i publicista. Pare de José Canalejas Méndez. Estudià a Madrid i a Lieja. Per encàrrec del famós banquer José de Salamanca va construir algunes línies fèrries.

Milità al partit liberal i fou diputat i senador. Director de la companyia del ferrocarril de Ciudad Real, a Badajoz. Dirigí la revista “El Eco Agrícola”, i col·laborà a “El Ingeniero Industrial”.

És autor, entre altres treballs, d’un Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura (1861) i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona (1860).

Bosch i Labrús, Pere

(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)

Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Laureà Figuerola (1870).

Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.

Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Foment de la Producció Espanyola (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Foment del Treball Nacional.

La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.

Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.

Blanch i Puig, Manuel

(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)

Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.

És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.

La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).

Balaguer i Capella, Joan

(Barcelona, 1827 – Catalunya, segle XIX)

Compositor i fagotista. Fou primer fagot del teatre del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu.

Escriví música sacra, dues sarsueles i un tractat de teoria i pràctica del solfeig.

Arañó i Arañó, Claudi

(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)

Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.

Fou el pare de Josep Arañó i Arañó  (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914)  Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.

Amat i Esteve, Andreu

(Tarragona, 1827 – Barcelona, 1875)

Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d’ombres xineses, l’argument de les quals s’inspirava sovint en temes d’arrels populars.

Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 1862 consta només per lo sainetista A. A. i E., hom pot atribuir-li’n set, d’entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena, on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges.