(Manresa, Bages, 4 setembre 1827 – 2 octubre 1827)
Periòdic trimestral. Editat pels reialistes.
De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí.
Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta.
(Barcelona, 4 desembre 1827 – Madrid, 22 novembre 1902)
Enginyer i publicista. Pare de José Canalejas Méndez. Estudià a Madrid i a Lieja. Per encàrrec del famós banquer José de Salamanca va construir algunes línies fèrries.
Milità al partit liberal i fou diputat i senador. Director de la companyia del ferrocarril de Ciudad Real, a Badajoz. Dirigí la revista “El Eco Agrícola”, i col·laborà a “El Ingeniero Industrial”.
És autor, entre altres treballs, d’un Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura (1861) i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona (1860).
(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)
Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Laureà Figuerola (1870).
Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.
Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Foment de la Producció Espanyola (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Foment del Treball Nacional.
La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.
Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.
(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)
Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.
És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.
La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).
(Barcelona, 1827 – Catalunya, segle XIX)
Compositor i fagotista. Fou primer fagot del teatre del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu.
Escriví música sacra, dues sarsueles i un tractat de teoria i pràctica del solfeig.
(Barcelona, 1827 – 7 juny 1884)
Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s’ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.
Fou el pare de Josep Arañó i Arañó (Barcelona, 2 gener 1864 – 15 novembre 1914) Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.
(Tarragona, 1827 – Barcelona, 1875)
Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d’ombres xineses, l’argument de les quals s’inspirava sovint en temes d’arrels populars.
Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 1862 consta només per lo sainetista A. A. i E., hom pot atribuir-li’n set, d’entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena, on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges.
(Barcelona, 27 gener 1746 – Lima, Perú, 1827)
Militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Josep.
Corregidor de Chaianta (1775), governador i intendent del Paraguai i governador militar de Valparaíso (1795).
Deposat pels patriotes xilens, es retirà a Lima.
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 16 març 1827 – Barcelona, 1 març 1889)
Metge. Germà de Pere. Fou un dels creadors de l’escola d’homeopatia catalana.
Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera (1884) i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes.
(Cassà de la Selva, Gironès, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Guerriller reialista. Anomenat Pixola i Carnisser, ja que tenia aquesta professió a Cassà de la Selva quan participà a les activitats de guerriller durant el trienni constitucional, i en restaurar-se l’absolutisme fou nomenat capità.
Aixecà una nombrosa partida en la primera insurrecció dels agraviats o malcontents (abril de 1827) i intervingué de nou en el segon alçament, denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebel·lió.
Assetjà Girona durant més d’un mes, però fou capturat pels homes de Josep Manuel Carratalà, que el feren executat.
Dades dels Països Catalans 