(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Catalunya, 1827)
Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari.
El 1796 publicà en llatí una obra religiosa.
(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)
Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.
Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.
(Palma de Mallorca, 28 març 1827 – Barcelona, 28 octubre 1898)
Poetessa. Germana de Pere d’Alcàntara. Casada amb el poeta Miquel Victorià Amer (1860), residí a Barcelona.
Conreà des de molt jove la poesia i participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona; obtingué ja un accèssit el 1859 amb Anyorança i fou premiada encara en diverses ocasions. Un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesies (1855), ampliat el 1908, però moltes han estat disperses a publicacions de Barcelona i Palma de Mallorca.
La seva poesia, basada en temes populars, familiars i sobretot religiosos, és influïda sovint per la lírica popular i té en moltes composicions una gran senzillesa, equilibri i un cert encant.
(Manresa, Bages, 1827)
Periòdic trisetmanal. Continuador del diari “El Realista Manresano” (1823) i d’“El Catalán Realista” (1827).
Defensà l’absolutisme de Ferran VII de Borbó i atacà violentament els liberals; tingué poca durada.
(Maó, Menorca, 22 juny 1827 – Barcelona, 15 març 1887)
Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845.
Actuà com a contrabaix a l’orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume.
Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje, señor don Simón, en col·laboració amb Marià Soriano Fuertes, La tapada del retiro i Tres para una.
L’any 1857 estrenà al Liceu amb notable acolliment l’òpera italiana Gualtiero di Monsonis (1857), El cant de la marsellesa (1877) i De la tierra al sol (1879).
(Catalunya, març 1827 – setembre 1827)
Alçament armat promogut pels ultrareialistes contra la política moderada de Ferran VII de Borbó.
L’entrada al govern de realistes moderats que suavitzaren les mesures contra els liberals provocà l’aixecament a Catalunya de nombroses partides, després que es publiqués un Manifiesto de la Federación de Realistas Puros, en el qual els malcontents es declaraven contraris a Ferran VII i partidaris del seu germà Carles.
L’alçament es produí en zones del baix Ebre, Vic, Manresa i Girona (abril 1827), però fou ràpidament sufocat, amb l’execució d’alguns capitosts i la concessió d’un indult als guerrillers.
L’alçament aviat es reproduí (agost 1827), atiat pel clergat; aquest cop els malcontents no es declararen contraris a Ferran VII, però reclamaren el nomenament d’absolutistes per als càrrecs públics i la reinstauració de la inquisició.
Aquest cop, més ben organitzats, els insurrectes s’apoderaren de Manresa, on formaren la Junta Superior Provisional de Govern que dirigí Agustí Saperes i després Josep Bussons, i també a Igualada, Vic, Cervera i Reus.
Ferran VII es traslladà a Tarragona i inicià una ràpida repressió, dirigida per Carratalà, Manso i Solà i principalment pel comte d’Espanya.
A causa de la manca de suport popular el moviment s’esfondrà i els seus principals caps foren capturats i executats.
La guerra dels Malcontents fou un precedent de la lluita entre absolutistes i liberals que s’esdevindria després en la primera guerra carlina.
(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Militar. Capitost de la guerra dels Malcontents.
Intentà apoderar-se de Tortosa, al front d’un grup de reialistes (agost 1825). Empresonat, fugí (agost 1827) i dirigí una guerrilla que dominà el Priorat fins que les tropes de Ferran VII de Borbó el capturaren a Cornudella de Montsant.
Fou executat juntament amb Magí Pallàs.
(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)
Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.
Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.
A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).
Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII de Borbó.
(Tarragona, 1827)
Nom popular de la junta creada per Ferran VII de Borbó per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents.
El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes.
Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los.
Dades dels Països Catalans 