Arxiu d'etiquetes: 1815

Barba i Masip, Francesc

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)

Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.

Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.

Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.

Armenter i Ferrer, Josep

2 Respostes

(Tarragona, 1815 – Barcelona, 6 setembre 1886)

Metge. Assolí gran prestigi a la capital per la seva competència.

Dirigí la “Revista de Ciencias Médicas” de Barcelona.

Mestres i Esplugas, Josep Oriol

(Barcelona, 21 novembre 1815 – 7 juliol 1895)

Arquitecte. Fill de Josep Mestres i Gramatxes i pare d’Apel·les Mestres.

Fou premiat el seu projecte per a la construcció de la plaça Reial de Barcelona (1848).

Ajudà Garriga i Roca en la construcció del Teatre del Liceu i, més tard, en féu la reconstrucció, després d’haver estat destruït per un incendi.

El 1885 fou elegit el seu projecte -que féu amb August Font– per a la realització de la nova façana de la catedral de Barcelona, que es basava en un antic projecte gòtic d’un tal Mestre Carlí, francès.

Publicà diversos treballs sobre temes artístics, com ara Monografía de la Iglesia de Sta. María del Pino.

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña

(Catalunya, 1815)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.

Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.

Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.

Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.

És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.

Massià i Vidiella, Josep Maria

(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 30 desembre 1815 – Lima, Perú, 15 gener 1902)

Prelat. Franciscà (1831), després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia (1835).

El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador (1872).

Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895.

El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.

Mas Casellas i Enrich, Josep Maria

(Manresa, Bages, 1767 – 1815)

Escriptor. Fou escrivà de Girona.

És autor de poesies i comèdies en castellà i també de la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, editada sense data a Manresa. És una mostra curiosa del teatre català pre-renaixentista.

Malagarriga i Codina, Sebastià

(Barcelona, octubre 1815 – 24 abril 1880)

Escultor. Destacà per les seves idees liberals. Combaté com a voluntari contra els carlins.

Participà a l’alçament de Barcelona el 1843. Vençut aquest moviment, hagué d’exiliar-se.

Acabà per dedicar-se a la confecció de figures de cera, amb les quals muntà un museu que aconseguiria bon èxit.

Guitard, Joan

Deixa un comentari

(Vallcebre, Berguedà, 16 març 1815 – Perpinyà, 8 novembre 1904)

Sacerdot. Estudià a Solsona i a Vic.

Formant part de l’exèrcit liberal, durant la primera guerra carlina, es passà al bàndol carlí.

Acabada la guerra, féu estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà.

Anà amb Antoni M. Claret a Cuba. En tornar a Europa s’establí a Perpinyà.

Ginesta i Segòvia, Agustí

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)

Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.

Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.

Publicà El Conservador de los niños (1797).

Fortuny i van Oosterom, Epifani de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1796 – 1860)

Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.

El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.

Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:

Carles de Fortuny i de Sant-romà  (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX)  Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.