(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)
Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).
Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.
Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.
(Illes Balears, segle XVIII – 1782)
Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla. Fou comanador de l’Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).
(Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856)
Militar. Lluità contra els carlins (presa de Sogorb, 1835; presa de Berga, 1840).
Fou capità general de Catalunya (1843); s’adherí, després de vacil·lar, a l’aixecament contra Espartero (la Jamància).
(Catalunya, vers 1782 – Peralada, Alt Empordà, 17 agost 1862)
Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d’Anglesola i vescomtessa de Rocabertí.
Al morir, passà l’herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.
(Barcelona, 10 abril 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)
Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador.
Hagué d’emigrar a Itàlia en decretar Carles III de Borbó l’expulsió de la Companyia de Jesús.
Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia.
(Balaguer, Noguera, 24 juny 1782 – Buenos Aires, Argentina, 20 juny 1847)
(o Larreu) Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s’instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gener de 1809 contra Liniers. Secretari d’Hisenda de la Primera Junta Independentista del maig de 1810.
D’idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abril 1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d’Hisenda, l’esquadra de Brown.
La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però abandonà la política.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 31 març 1782 – Anyós, Andorra, 16 abril 1860)
Escriptor i dominicà. Fou un actiu col·laborador dels miquelets contra els francesos.
Anà a França després del 1835 i publicà Relació sobre la Vall d’Andorra (1838), versos en català i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d’història d’Espanya (1839).
(Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782)
Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde.
El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes.
(Tortosa, Baix Ebre, 28 novembre 1782 – 16 febrer 1836)
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill.
Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.
(Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782)
Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites.
Dades dels Països Catalans 