(València, 1769 – Madrid, 1837)
Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.
Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera… i obres didàctiques.
(Palma de Mallorca, 1769 – 1851)
Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV de Borbó per estudiar la fabricació de la porcellana.
Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels fundadors de l’Acadèmia de Balears.
Jaume Brotad (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.
Joan Antoni Brotad (Illes Balears, segle XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)
Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.
Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.
(Alacant, 1769 – Sagunt, Camp de Morvedre, 1830)
Polític. Era doctor en teologia. Fou diputat en dues ocasions.
Atacà la Inquisició i publicà una obra sobre béns eclesiàstics per la qual fou perseguit.
També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.
Francesc Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.
Ignasi Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1701 – segle XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.
Marià Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.
Pere Joan Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
(Barcelona, 1691 – Poblet, Conca de Barberà, 1769)
Historiador. Germà de Josep, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Ingressà a l’orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721).
Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736.
Per encàrrec de l’abat Francesc Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).
(Berga, Berguedà, 1769 – Catalunya, segle XIX)
Inventor (dit el Maixerí). Al final del segle XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana i fou utilitzada a Catalunya fins al 1870.
(Caen, Normandia, França, 13 abril 1769 – Montmorency, Illa de França, 9 setembre 1832)
(Charles Matthieu Isidore Decaen) Militar. Fou nomenat pels napoleònics governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l’octubre de 1811 al novembre de 1813.
Establert a Girona, fou l’encarregat de publicar el decret de Napoleó d’annexió del Principat a l’Imperi (1812). En compliment d’aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d’Intendència a cada capital i un Consell General.
Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet.
Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals.
Dades dels Països Catalans 