Arxiu d'etiquetes: 1769

Milans del Bosch i Arquer, Francesc

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)

Guerriller i general. Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.

D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.

Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).

Morí en intentar una invasió liberal des de França.

Mayet i Perelló, Nicolau

(Barcelona, 1769 – 1835)

Eclesiàstic i erudit. Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.

El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.

Joana i Vidal, Gerard

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)

Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).

Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).

Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.

Güell i Roig, Pau

3 Respostes

(Torredembarra, Tarragonès, 20 setembre 1769 – 29 juny 1837)

Industrial. Nét cinquè de Gabriel Güell.

Passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es féu ric. Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya.

Fou el pare de Joan Güell i Ferrer.

Finestres i de Monsalvo, Jaume

6 Respostes

(Barcelona, 1691 – Poblet, Conca de Barberà, 1769)

Historiador. Germà de Josep, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Ingressà a l’orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721).

Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736.

Per encàrrec de l’abat Francesc Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).

Farguell i Montorcí, Ramon

2 Respostes

(Berga, Berguedà, 1769 – Catalunya, segle XIX)

Inventor (dit el Maixerí). Al final del segle XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana i fou utilitzada a Catalunya fins al 1870.

Decaen, comte de

3 Respostes

(Caen, Normandia, França, 13 abril 1769 – Montmorency, Illa de França, 9 setembre 1832)

(Charles Matthieu Isidore Decaen)  Militar. Fou nomenat pels napoleònics governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l’octubre de 1811 al novembre de 1813.

Establert a Girona, fou l’encarregat de publicar el decret de Napoleó d’annexió del Principat a l’Imperi (1812). En compliment d’aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d’Intendència a cada capital i un Consell General.

Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet.

Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals.

Calaix de Sastre

3 Respostes

(Catalunya, 1769 – 1816)

Extens dietari escrit en català per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents.

Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu.

En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps.

N’hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Bover, Francesc

Deixa un comentari

(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831)

Escultor neoclàssic. Deixeble de l’Escola de la Junta de Comerç, que el pensionà per anar a Roma.

Amb l’escultor Manuel Oliver va esculpir diverses estàtues, en marbre, de la Llotja de Barcelona.

Bonal i Gràcia, Joan

Deixa un comentari

(Terrades, Alt Empordà, 24 agost 1769 – Zuera, Aragó, 19 agost 1829)

Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d’Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa.

Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc.