Arxiu d'etiquetes: Vilafranca de Conflent

Llar i Teixidor, Carles de

1 Resposta

(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.

Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:

Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell  (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII)  Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.

Leví ben Abraham ben Hayyim

Deixa un comentari

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1245 – Besiers ?, Llenguadoc, 1315)

Filòsof jueu. Representant de les tendències obertes del seu temps. L’any 1305 residia a Perpinyà.

Autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefes we-ha-Lehasim, en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat en.

Fou excomunicat i bandejat pels antimaimonistes, que no acceptaven les seves interpretacions al·legòriques de la Bíblia.

Lacroix, Pere Fermí de

1 Resposta

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1732 – Tolosa, Llenguadoc, 1786)

Escriptor i advocat. Fill de Fermí de Lacroix. Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies. Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse….

El 1761 ingressà a l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtre (1759), Ode sur la philisophie du siècle (1759), etc. El 1762 publicà Le gai savoir.

Els seus epigrames contra J.J. Rousseau es feren cèlebres. La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa (1771) li valgué l’amistat de Voltaire.

Foren germans seus Adrià Jeroni, Daniel i Josep Melcior de Lacroix.

Boher, Francesc

Deixa un comentari

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)

Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.

Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.

Bell-lloc -Conflent-

Deixa un comentari

(Conat / Vilafranca de Conflent, Conflent)

Despoblat (900 m alt), situat en un serrat entre la riera de Noedes i la Tet, al límit dels dos municipis.

Actualment hi ha una casa forestal.

Lacroix, Fermí de

1 Resposta

(Lançon, Provença, 1675 – Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735)

Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710).

El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís.

Fou el pare de l’escriptor i advocat Pere Fermí de Lacroix.

Descatllar i Dessoler, Manuel

1 Resposta

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20 abril 1674)

Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès.

Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.

Benach, Antoni

Deixa un comentari

(Vilafranca de Conflent, Conflent, segle XVI – Montserrat, Bages, 1555)

Frare benedictí. Professà al monestir de Sant Martí del Canigó, del qual passà al de Montserrat (1527).

Fou notable poeta en llatí.

Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 – Barcelona ?, 1708)

Fill de Carles de Llar i Teixidor, i germà d’Agnès.

Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d’on fou auditor general.

Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca.

Carles II li concedí el comtat de Llar (1691).

Brenac, Antoni

Deixa un comentari

(Vilafranca de Conflent, Conflent, segle XVI – Montserrat, Bages, 1555)

Poeta en llatí. El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat. Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), on passà vuit anys. Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat.

És autor d’un poema heroic sobre la muntanya de Montserrat (Saxia), a la manera clàssica, publicat en versió catalana el 1927, i de poemes i himnes fragmentaris dedicats a diversos sants.